Un Barça hispà? Per què (encara)?

El director general corporatiu del FC Barcelona, Joan Oliver, va informar ahir de la proposta per a optar a una de les dues franquícies que la MLS ha tret a subhasta per al 2010. Oliver havia acompanyat el president Laporta per a presentar l’oferta amb un grup d’inversors liderats per l’empresari bolivià Marcelo Claure. Després d’escoltar Oliver, es susciten tres reflexions al voltant d’aquesta aventura americana que té com a dades bàsiques conegudes: seu a Miami, cost de 40 milions de dòlars i el camp de la universitat de Florida.
La primera reflexió té a veure amb la informació donada. La compareixença no desfà l’anomalia del procés. Oliver va dir que els directius n’estaven al corrent. No obstant, fonts de la directiva van ratificar-me minuts després de la compareixença que desconeixien la presentació de l’oferta. L’excusa oficial que s’ha donat internament és que no sabien que el termini finalitzava dimecres i van haver de córrer. Trobo que és un excusa de mal pagador. Segons va explicar Albert Vicens, el president en porta parlant amb Claure almenys des de juny i és dubtós que una qüestió d’aquesta transcendència es pugui enllestir a corre cuita.
La segona reflexió es refereix als riscos financers. Oliver va dir que “al club no li costarà ni un cèntim”. Vol dir que l’aportació del FC Barcelona al capital de l’empresa que seria propietària de la franquícia no serà monetària. Ara bé, cal saber si tenir el percentatge d’entre un 30 i un 50 per cent equival a adquirir també el mateix grau de responsabilitat.
I la tercera, i última. No es tracta d’una inversió comercial, ni esportiva. L’objectiu és d’imatge. Els Estats Units són un mercat atractiu i el FC Barcelona ja té un acord amb la MLS força ampli en aquest sentit. Adquirir una franquícia sembla un pas desproporcionat atès que no s’aprecia quin retorn hi pot haver si la presència del FC Barcelona no és ni directa ni evident. I, sobretot, perquè el valor de la marca Barça és superior al de tota la MLS junta. En canvi, que hi guanyen la MLS, Miami i Claure es veu molt clar.