Ni per a tancar debats

El FC Barcelona va sortir al camp del FC Basilea concentrat, sense menystenir un rival molt inferior, amb l’actitud que havia demanat el seu tècnic, Josep Guardiola. I en un tres i no res, cap al minut 22, l’equip ja havia fet tres gols i deixat claríssim que la diferència de qualitat entre els dos rivals era excessiva. La segona part va començar amb la mateixa intensitat, i van caure dos gols més. D’haver-s’ho proposat, segur que hagués batut uns quants rècords. Però els blaugranes van optar per no humiliar l’equip suís i van mantenir un ritme adequat a les circumstàncies.
Aquesta mena de partits treuen a debat la rendibilitat de la Lliga de campions tal com està muntada. Quan parlo de rendibilitat em refereixo a la dels clubs més grans i de més potencial, no a la dels més modestos i a la de la UEFA. Perquè partits com el d'ahir no tenen gaire sentit, des d’un punt de vista competitiu. No el tenia ni per al FC Barcelona ni per al FC Basilea. Era un tràmit que ambdós clubs havien de resoldre amb la dignitat més gran possible. D’aquí a quinze dies, al Camp Nou, es repetirà exactament la mateixa situació. O pitjor, perquè ja s’haurà vist quin és el pa que s’hi dóna. Muntar una primera i una segona divisió europees, de setze equips cadascuna, amb ascensos i descensos, seria molt més interessant i atractiu. Sembla un projecte lògic i adequat al nivell que ha arribat el futbol a Europa, però no és damunt de cap taula.
El partit d’ahir, per a no servir, no serveix ni per a tancar el debat que s’havia generat al voltant de Bojan Krkic. Tallat d’arrel, vull dir momentàniament, el de la porteria després de l’actuació de Valdés a Bilbao, que Bojan no hagués estat encara titular començava a fer cert mullader. Guardiola el va posar ahir a l’onze inicial i va fer dos gols. Per als seus defensors, és la prova de la qualitat del noi. Per als qui creuen que està sobrevalorat, només hagués faltat que contra el Basilea no hagués marcat. “Bé, l’Henry no ho va fer”, podran dir alguns. “Cert, i de l’Henry fa dies que no se’n sent a dir res! Som-hi?”