Amb el PNB, el BNG i el PSC!

Per a poder-nos entendre, va bé parlar el més clar possible. Aquest migdia ha acabat el termini per a presentar esmenes a la llei de pressupostos. Qui més qui menys, ha fet els deures a l’hora i no s’ho ha deixat per al final. Llevat del PNB (i el BNG), que fins al darrer moment ha estat negociant amb el govern del PSOE. Tenien la seva esmena a la totalitat a punt per a ser presentada, però estaven disposats a deixar-la al calaix a canvi d’uns traspassos de competències que tenen encallats des de fa un munt d’anys. Òbviament, se n’han sortit.
Per a aprovar els pressupostos, al PSOE li faltaven poc més de trenta vots, si no és que m’he descomptat durant tota la tramitació, llarga i feixuga de seguir; vull dir, des que van començar les escaramusses polítiques força mesos enrere. És clar, aquesta trentena curta de vots els havia d’anar a buscar, bàsicament, a Catalunya, perquè a la resta de territoris podia sumar de dígit en dígit, mai en tindria prou per a fer la suma requerida, només li servirien per a arrodonir la xifra final.
Els mesos d’estiu van ser molt moguts. El govern espanyol va incomplir els terminis sobre el finançament establerts per l’Estatut i tos els partits catalans es van posar més a prop del no als pressupostos que no pas del sí. Els socialistes, tant des de la Generalitat com des del seu partit, van dir de manera molt clara i directa al govern espanyol que l’interès de Catalunya estava per sobre de la seva estima al PSOE. El PSC disposa de 25 diputats i, per tant, són la peça clau per als socialistes espanyols.
Al final, els 25 diputats socialistes donaran suport als pressupostos. Els de CiU, ERC i IC –també els del PPC– hi votaran en contra. Segons els socialistes, els pressupostos serveixen per a afrontar la crisi i resolen els problemes de finançament i d’inversió que li calen a Catalunya. Els de CiU, ERC i IC, consideren que no ho fa.
Aquesta deu ser una lectura simple i ingènua. Però, sovint, és des de la simplicitat i la ingenuïtat que podem entendre més bé qui fa què i, en conseqüència, distribuir responsabilitats.