No hi ha res que sigui impossible

Sean Swarner va completar ahir l’Ironman de Hawaii. Va ser un dels més de 1.500 triatletes que ho van aconseguir. Sean Swarner va néixer fa 34 anys a Ohio. És un atleta excepcional. Ha pujat els pics més alts de cada continent. L’Ironman és una fita més. El seu és un cas especial perquè tot aquests reptes els ha superat amb només un pulmó. Als 14 anys li van diagnosticar un càncer i li van donar tres mesos de vida. Dos anys més tard, un tumor al pulmó va fer que li’n donessin dues setmanes a tot estirar.
Cada any, Hawaii dóna uns quants exemples de superació personal com aquest. L’Ironman és una disciplina jove. Tot just ahir va complir els seus primers 30 anys. El repte havia nascut el 1977. La llegenda diu que uns quants marines veterans, entre cervesa i cervesa en un bar de Honolulu, van posar-se a discutir quin era l’esport més complet i que, com que no hi havia manera de posar-se d’acord, van decidir unir les tres proves de resistència que es feien a l’arxipèlag -3’8 km de natació, 180 km de ciclisme i 42’2 km de la marató– i fer-les al cap d’un any. S’hi van trobar una quinzena de valents, alguns dels quals encara ahir hi van tornar.
Fa 30 anys, aquell repte el van cobrir en prop de 12 hores el primer i més de 20 el darrer. Ahir, el guanyador hi va invertir 8:17. Va ser l’australià Craig Alexander. El basc Eneko Llanos va fer segon, amb 8:20. La primera dona va ser la guanyadora de l’any passat, la britànica Chrissie Wellington, amb 9:06. Una altra basca, Virgínia Berasategui, va destacar amb el sisè lloc, en 9:29.
L’Ironman ha canviat molt des de llavors, no només pels temps que fan els guanyadors. Avui és una marca registrada amb un circuit oficial d’una vintena de probes classificatòries. Ha donat lloc al triatló, amb diverses distàncies federatives oficials. Ha esdevingut un esport olímpic. S’ha professionalitzat. S’ha massificat. S’ha convertit en una moda i en un negoci. Tanmateix, de tant en tant, l’esperit que el va inspirar treu el cap i ens recorda perquè fem esport i perquè l'estimem.