Crisi i futbol

Els llums d’alarma s’han encès al futbol anglès. La crisi financera amenaça el futur més immediat de gairebé tots els clubs de la Premier. Acumulen un deute extraordinari, amb ratis que fan feredat: deuen gairebé 3.800 milions d’euros, que fins fa uns minuts equivalia al seu valor en borsa –dic fins fa uns minuts, perquè és probable que ara mateix les accions de tots aquests clubs anglesos hagin caigut una mica més. És clar, els quatre clubs més forts, el Liverpool, el Manchester United, l’Arsenal i el Chelsea, acumulen els dos terços del deute total. Aquesta dada ens podria dur a preguntar fins a quin punt la lliga anglesa està adulterada, però aquest debat aniria per viaranys de trànsit difícil. Amb la qüestió del deute i la crisi n’hi ha prou i encara massa. La sotragada financera ha arribat força de cop, però no serveix d’excusa. Els clubs anglesos han viscut els darrers anys una cursa desaforada encarint el mercat d’una manera excessiva i irreal. Aquest estiu encara han invertit 500 milions d’euros en fitxatges i els salaris dels jugadors, el principal esquer per a contractar-los, s’incrementa a una mitjana del 12 per cent cada any. És una cursa literalment insostenible.
A la Lliga espanyola els clubs estan molt menys endeutats i aquesta dada objectiva pot dur a pensar que la crisi financera mundial la veurem passar de llarg. Fóra una irresponsabilitat. En primer lloc, perquè és difícil que una crisi d’aquest abast i globalitat la veiem passar per davant sense que ens afecti ni mica ni gens. En segon lloc, perquè el deute és una dada relativa que si no es posa en relació amb els ingressos no és possible de valorar. I, per exemple, mentre la lliga anglesa ingressa 1.200 milions d’euros en drets d’imatge, la lliga espanyola es queda molt lluny i està immersa en una guerra fratricida que, fins i tot els més llestos, acabaran pagant a mig termini. I, en darrer terme, perquè el futbol és una despesa prescindible per a qui el mantenen: els espectadors i les empreses que s’hi anuncien i que, elles sí, pateixen la crisi de valent.