Messi, Pilota d’Or

Era una decisió indiscutible i llargament anunciada: Leo Messi és la nova Pilota d’Or del futbol. De fet, qualsevol (o gairebé, tampoc no cal exagerar) jugador del FC Barcelona s’havia fet mereixedor aquest any d’endur-se el preuat guardó que atorga la revista France Football. I, de fet, entre els cinc primers classificats, hi ha tres jugadors més que la temporada passada, la del triplet, vestien la samarreta blaugrana: Xavi, Iniesta i Eto’o; només Cristiano Ronaldo, el triomfador l’edició passada, s’ha colat en segon lloc. Leo Messi ha guanyat l’elecció amb el nombre més gran de vots que mai cap futbolista ha aconseguit, per sobre de Michel Platini. La Pilota d’Or és un trofeu individual però, rarament, l’obté cap jugador que no hagi fet, a més a més, mèrits col·lectius, vull dir que hagi dut al seu equip o la seva selecció a guanyar els màxims campionats. Em sembla un criteri molt encertat perquè, al cap i a la fi, el futbol és un esport d’equip i és adequat que es premiï l’excel·lència individual si serveix per a què el conjunt triomfi. És exactament el que va succeir la temporada passada i no pas l’anterior; en aquella edició, el talent de Cristiano Ronaldo havia estat més productiu per al Manchester United que no pas el de Messi per al FC Barcelona (encara que la culpa no fos seva). La Pilota d’Or a Messi és, doncs, un reconeixement al jugador més valuós del FC Barcelona de les (per ara) cinc copes, circumstància que queda referendada amb la presència de Xavi, Iniesta i Eto’o. El barcelonisme ha d’estar molt orgullós d’aquest reconeixement, perquè no és només individual, és també global. És un premi a una manera d’entendre el futbol, com a divertiment i com a expressió d’una manera de ser oberta, transparent i noble. I és que, tret d’Eto’o, si algun tret en comú tenen entre ells Messi, Xavi i Iniesta, un argentí, un català i un espanyol, és haver-se format al planter blaugrana, a la Masia, amb tot el que aquest fet representa de concepció futbolística. I, és clar, aquesta nit els toca guanyar a Xerès perquè d’això va el futbol.

Cristiano Ronaldo mereix la Pilota d'Or

France Football ha oficialitzat el que des de fa setmanes ja se sap: Cristiano Ronaldo és el guanyador de la Pilota d'Or 2008, guardó que el converteix, oficiosament, en el millor jugador del món. I, automàticament, s'han intensificat les enquestes i les opinions al voltant de si el jugador portuguès del Manchester United n'és el just guanyador. És un debat que no du en lloc però que, com el mateix guardó que atorga des de fa molts anys la revista francesa, serveix per a fer bullir l'olla del periodisme esportiu i manté viva l'actualitat futbolística en una setmana sense pràcticament partits entremig.
Debatre sobre si Cristiano Ronaldo mereix la Pilota d'Or o no la mereix és una manera com una altra d'entretenir-se. Forma part del negoci i així ens ho hem de prendre.
La Pilota d'Or s'atorga al millor jugador de l’any. I, vistes les fulles de servei dels principals aspirants, el triomf del Ronaldo portuguès sembla indiscutible: Guanyador de la Lliga de Campions i de la Lliga anglesa amb el Manchester United i màxim golejador del campionat anglès i d’Europa. Cap altre jugador ofereix un palmarès semblant. Ni l'argentí del FC Barcelona Leo Messi, guanyador de la Medalla Olímpica als Jocs de Pequín, ni l'espanyol del Liverpool Fernando Torres, amb l'Eurocopa al sarró, que han estat segon i tercer, respectivament.
És clar, la qüestió a debatre, vistos els currículums respectius, passa a ser si s'ha de premiar en funció dels títols o bé de la qualitat individual dels jugadors. Si amb el currículum no hi manera de posar-se d'acord, passar el debat a la qualitat individual fa impossible concloure res.
Personalment, trobo que aquesta vegada la Pilota d'Or està ben atorgada. No em sembla que s'hagin premiat els títols i prou. Entenc el futbol com al resultat dels talents individuals posats al servei de l'equip. La temporada passada, el de Cristiano Ronaldo va ser indiscutiblement el més determinant pels èxits del seu equip.
Ara, aquest és un guardó i un debat que m'interessa més aviat poc.