La crisi financera desfermada als Estats Units s’ha escampat arreu. Les hipoteques escombraries nord-americanes han infestat tot el sistema. Les entitats hipotecàries, els bancs i les caixes boquegen demanant oxigen als estats. La magnitud de la crisi financera és colossal. Hi ha por que s’estengui el pànic i que la desconfiança que ara es tenen els bancs entre ells s’estengui als ciutadans i tot el sistema es col•lapsi. No obstant, trobo que la dimensió d’aquesta catàstrofe a penes deixa veure la crisi del model econòmic que ens aclapara i que pràcticament amaga la crisi moral de la nostra societat. Em refereixo sobretot a Catalunya i l’Estat espanyol, però sospito que és extensible a bona part d’occident.
El govern espanyol ha actuat amb fatxenderia. El seu president va dir als Estats Units que el sistema financer espanyol era sòlid i que estava sà i estalvi. Ara ha hagut de córrer a garantir els dipòsits, com tota la Unió europea, de fet, en un campi qui pugui que demostra tanta por com inconsciència. El seu argument, que els bancs no estaven infectats pels virus nord-americans, era irrisori. Perquè hi ha al darrera un crisi econòmica extraordinària. El model econòmic a casa nostra s’ha basat de manera exagerada en el sector de la construcció. N’ha participat tothom: els bancs i les caixes, les administracions públiques que hi havien trobat una font extraordinària de finançament i els ciutadans.
El més sorprenent de la crisi és la magnitud que té. La globalització l’explica només en part. En el fons, trobo que s’hi endevina una clara caiguda dels valors que donen gruix i solidesa a les conviccions i al capteniment: modèstia, austeritat, esforç, disciplina, intel•ligència... Ens ha semblat que podíem estirar més el braç que la màniga. Era com si ens fes vergonya admetre que el nostre estatus no ens permetia fer les mateixes vacances que el veí, comprar el mateix cotxe que el company de feina, anar a determinats restaurants... Ens pensàvem que podíem ser un altre tot just canviant de mirall.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
4 comentaris:
Certament estem vivint un moment del qual se'n parlarà en un futur i espero sigui analitzat. Un dels aspectes que més em treu de polleguera d'aquesta situació crítica és l'ús indegut que estan fent certs sectors liberalistes dels Béns públics. O sigui que mentre s'omplen les butxaques sense cap mena d'ètica, l'Estat -o sigui els Béns públics- no ha d'intervenir per a res en el "seu" negoci a fi de que sigui el màxim de lucratiu possible... Però, i ara ve la perversió del cas, en cas de cataclisme i si les coses no acaben d'anar del tol bé, llavors reclamen que els deutes empresarials i financers, els assumeixi l'Estat, o sigui tots! Quina colla de barruts! I la resta de protagonistes secundaris que som tots a tragar i passar els mals moments com puguem...
No entiendo muy bien que quiere decir fatxenderia. Yo ahora estoy en Islandia y aqui la crisis tambien ha tocado y bien fuerte. Es raro, ya que se que es lo mismo en todo el mundo, pero por culpa del tamaño del pais todo aqui es muy transparente. Creo que en EEUU los bancos colapsados la deuda era 5% de GBP. En islandia son 20 veces el GBP, increible que la fiscal que tendrian que vigilarlo no habian hecho nada, supongo que son sus amigos en los bancos (esos tres bancos( que son duenos de absolutamente todo.
Cuando en Espana se basaba la economia en la construccion aqui era en la financiacion de los bancos. Unos amigos mios tenian un prestamo por 25 milliones koronas hace seis meses y ahora deben 40, al menos. pero tambien creo que moralmente mi generacion ha sido muy perdida, tipo el ordenador esta lleno - me da pereza vaciarlo, mejor me compro otro. Me compro un coche, no uno pequeno sino un Range Rover. En serio creo que quizas mis hijos aprenderan a valorar.
Ademas se sabia hace un año que algo iba a pasar, especialmente en paises tan ligados a EEUU.
Ahora solo digo gracias que no tengo nada, asi que no pierdo nada (ni el trabajo, al menos de momento) pero claro iba a pedir becas para un documental que estoy haciendo y la financiacion esta congelada.
el hombre siempre ha sido muy greedy, y al final siempre es lo que hace que uno caiga - paso con los galacticos (ya dije cuando ficharon a beckham que seria su tumba), paso a ronaldinho y al barca en cierta manera.
Justo por eso creo y espero que al menos miramos dentro, pero los que solo valoran el dinero lo pasaran mal.
Hace un año uno de los magnantes islandeses no se si el dueno de west ham o el otro montaron una fiesta de cumple con Elton John cantando. Y una amiga describia la crisis asi: Me siento que han montado la fiesta y no me invitaron luego me llaman para venir a limpiar los vomitos.
El que ja es veia a venir -potser no de manera tan sonora- era la conseqüència d'aquesta forma de vida "artificialment finançada" pels bancs i caixes, i demanada a crits pel ciutadà d'enpeus.
A qui no li agrada anar vestit amb una bona roba, els cotxes ben equipats, una bona casa i un bon apat?.
La tele i altres mitjans de comunicació-recordem els anuncis d'uns grans magatzem- posem al nostre abast un munt de "delicatessen" totes financiables-fins fa quatre dies- i també i encara que no estigués dins de les possibilitats del treballador diguem-ne standard, el re-re-re-finançament de deutes impagables-dividint-los per dos si calia- per tal de veure tots els nostres somnis complerts-que no pagats-.
Al despertar, ens ha passat com a la ventafocs, que tot just tocar les dotze, tenim el cotxe embargat, la roba caldrà reaprofitar-la o anar a l'Oulet, i de la casa ni en parle'm-ara ja no pague'm la hipoteca, en paguem un lloguer-.
Menys mal que a algunes encara ens queda l'esperança ............
Publica un comentari a l'entrada