Són els mateixos de l’any passat

L’equip que dissabte va golejar l’Almeria es pot considerar que és el mateix de la temporada passada, amb l’únic canvi de Zambrotta per Alves al lateral dret. És un punt de partida per a analitzar què ha passat en només quatre mesos. Perquè el 5 a 0 d’ahir no és casualitat. Una altra vegada va aconseguir que el partit durés, fet i fet, només 25 minuts, i aquest cop sense la col•laboració del rival, com va succeir contra l’Atlètic de Madrid. Dissabte, l’Almeria va plantar cara i els gols que va anar encaixant van ser deguts més a l’encert dels blaugranes que no pas per les seves errades.
Però encara hi ha una altra comparació que, al meu entendre, és molt més significativa per a copsar quina és la clau d’una metamorfosi tan completa. I és que l’equip d’ahir és, jugador per jugador, el mateix que va inaugurar el campionat de Lliga espanyola i que va perdre al camp del Numància per 1 a 0. Des d’aquell partit, els sorians només han estat capaços d’obtenir un empat, contra l’Osasuna, i són cuers. El Barça, només ha perdut aquell partit i des de la jornada número tres tots els partits els ha resolt amb victòria, amb una mitjana golejadora superior al tres gols.
L’únic canvi visible que s’ha produït, respecte la temporada passada, és el del tècnic. Un canvi prou significatiu, és evident. No obstant, Guardiola també s’asseia a la banqueta visitant de Sòria. Per tant, la clau de la transformació ha de ser més profunda. És la feina, que des de mitjans de juliol s’està fent, i que contra el Numància i el Racing la jornada següent, encara no hi havia hagut temps d’assimilar. Hi ha una mentalitat de treball que dura set dies a la setmana i noranta minuts cada partit. El talent dels jugadors i dels tècnics hi fa la resta.
Una pega, o dues, ni que sigui per posar una mica d’aigua al vi de l’eufòria: que la forma no s’hagi agafat abans d’hora (no ho sembla perquè les rotacions s’estan fent amb molt de criteri i encert) i que el nivell sigui el necessari per afrontar els rivals de veritat (com que no s’hi ha jugat, és impossible saber-ho).