Periodisme: de Segarra a Obama

Deu ser cert que el periodisme està en crisi, la qüestió és fixar-ne la data d’inici. Aquest matí, tafanejant l’hemeroteca digital de La Vanguardia, he topat amb un article de Josep Maria de Segarra escrit el 10 de gener del 1958, que es titula Periodismo vivo, en què posa en dubte que els avenços tècnics i culturals hagin servit per a millorar la qualitat del periodisme. Segarra entén per qualitat un periodisme viu que interessi als lectors i considera que aquells avenços l’han empitjorat. En concret, critica la pretesa objectivitat que busca el periodisme, perquè avorreix els lectors, i posa com a exemple la tendència que s’apuntava llavors de publicar sencers els discursos.
Des d’aquell començament del 1958, el periodisme ha seguit evolucionant. Teòricament, les noves tecnologies han d’ajudar a uns professionals que surten cada cop més ben preparats d’unes facultats inexistents en aquells anys de què parla Segarra. No obstant, el periodisme segueix en crisi. Diumenge, a l’AVUI, Joaquim Maria Puyal advertia de la “decadència” de la professió. I fa uns mesos, va fer un manifest en què parlava de l’ofici amenaçat pels poders que no només ens controlen sinó que també pretenen substituir-nos a través dels gabinets de comunicació.
Ho he lligat tot després de veure l’anunci que ha fet el candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Barack Obama, de 30 minuts, a l’hora de màxima audiència, a la CBS, l’NBC i Univisión. Perquè s’hi condensen les dues crítiques que he exposat. Obama, a través del seu gabinet, ha fet la seva pròpia crònica i ha comprat un espai per a difondre’l directament als nord-americans, prescindint dels intermediaris. I la premsa, a través de les seves versions digitals, ho ha explicat i ha penjat el vídeo sencer.
El periodisme ha evolucionat molt, però l’essència roman inalterada: vés-hi, mira-ho i explica-ho. Per exercir l’ofici cal dominar la llengua, és clar, i treballar amb independència, rigor, honestedat i modèstia. Dit així, sembla fàcil, però és extremament difícil i fer-ho bé té un mèrit extraordinari.