dissabte, 2 de gener del 2010

Tot guanyat, tot per guanyar

Tot guanyat, tot per guanyar és un bon lema. Al marge dels reflexos que van demostrar els seus promotors, fent que els jugadors del FC Barcelona el lluïssin en unes samarretes preparades per a les hores posteriors a guanyar els sisè títol de la temporada, el Mundial de Clubs d’Abu Dhabi que tancava un any immaculat i excepcional, trobo que és un bon lema perquè reflecteix molt bé alguns dels valors de l’esport, el seu esperit, i no només el de l’esport d’elit i de competició. Tot depèn de en què consisteixi guanyar per a cadascú, és clar. Hi ha d’altres lemes, també lligats a multinacionals de l’esport, com el Just do it, de Nike, o el Impossible is nothing, d’Adidas, que sempre m’han semblat molt ajustats a l’esperit que mou els esportistes; vull dir a les persones que converteixen l’esport en una manera de viure. Ja ho sé, quan els jugadors del FC Barcelona lluen samarretes amb el lema Tot guanyat, tot per guanyar volen fer referència, en primer lloc i, probablement, en exclusiva, a que encara que hagin completat una temporada qui sap si irrepetible, no deixaran de treballar i d’esforçar-se per a sumar més triomfs al seu palmarès i al del club, i també que aquest lema i les samarretes en què està inscrit no deixen de ser un producte per a vendre. De reptes, certament, no els en falten. Tornar a repetir la gesta, per exemple, seria l’al•licient màxim que es podrien plantejar. N’hi ha d’altres, com ser el primer equip que repeteix títol a la Lliga de Campions, o bé guanyar cinc lligues espanyoles consecutives, etc., o marcar una època de domini blaugrana, que fos el més llarga possible. Ara: trobo que qualsevol d’aquests reptes, encara que no ho sembli, s’allunyen una mica de l’esperit del Tot guanyat, tot per guanyar, tal com jo el vull entendre, almenys, perquè se’n van del fet d’anar pas a pas, mirant de trobar el sentit de la feina no en l’objectiu final que hi ha fixat en un horitzó poc o molt llunyà sinó en les etapes que ens hi duen. Tot guanyat, tot per guanyar, doncs, recomençant a partir d’avui mateix.

3 comentaris:

General Fórceps ha dit...

Un matís: l'slogan d'Adidas es 'Impossible is nothing', no 'Nothing is impossible'.

L'alteració de l'ordre de la frase comú varía lleument el significat.

Salutacions.

Jordi Badia ha dit...

@General Fórceps,
tens raó general, i ara que m'ho has fet notar, m'adono que m'he confós perquè tinc una samarreta d'una marca de triatló en què l'eslògan és com l'he escrit; suposo que el deurien agafar del d'Adidas i el van variar lleugerament.
Moltes gràcies i ara mateix ho canvio.

Carles ha dit...

Això és el que ve inculcant el Guardiola des que es va fer càrrec de l'equip. Les seves frases de "persistència", "el partit més important és el proper",etc. reflecteixen a la perfecció el "tot per guanyar", anar pas a pas. La gran sort dels barcelonistes, és que això ho podem dir després del "Tot guanyat". Tot!