Dels àrbitres

La temporada passada, els mitjans de comunicació de Madrid i del Madrid van parlar molt dels arbitratges que tenia el Barça perquè deien que l‘afavoria molt, tant, que gairebé n’explicava els triomfs; al final, ho van mig deixar perquè no era veritat. En aquesta, en canvi, som els mitjans catalans i del Barça els qui parlem dels arbitratges que té l’equip, els del dia del Vila-real i el Sevilla, els dos més recents, per exemple. No sé si al final de la temporada, com s’acostuma a argumentar, els encerts i els errors s’equilibren i el Barça i el Madrid són els equips més beneficiats, perquè mai es comprova. Jo crec que els arbitratges són un factor més del joc, amb què s’ha de comptar i preparar, que pot ser molt favorable o favorable, o molt perjudicial o perjudicial, o exquisidament neutral, i gairebé sempre imprevisibles. Perquè els àrbitres no només són humans, també tenen sentiments i preferències esportives i una vida privada que a com a tots en la nostra feina i activitats diàries els afecta. L’àrbitre del dia del Vila-real, Bernardino González Vázquez, ho va fer malament. A mi em va semblar que en les decisions menudes va perjudicar força els blaugranes i que va treure de polleguera gairebé tot l’equip, especialment Ibrahimovic; ara, en les decisions grosses, vaig trobar que havia estat comprensiu amb el suec no expulsant-lo i que algun penal hagués pogut xiular en contra del Barça. L’àrbitre de l’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei contra el Sevilla al Camp Nou (1 a 2), Alfonso Pérez Burrull, penso que es va equivocar en les decisions menudes i en les grosses i que gairebé sempre els blaugranes en van sortir malparats, fins al punt que el resultat podria ser diferent i ara el Barça no estaria contra les cordes i pendent d’una remuntada al Sánchez Pizjuan la setmana que ve. Ara: també crec que cap dels dos arbitratges, per més influència que hagin tingut en el resultat, no ha d’evitar valorar ni els encerts del rival ni els errors propis, com la pèrdua d’intensitat i efectivitat golejadora i una alineació experimental. Probablement, tot és ben lògic i fàcil d’entendre.