Quatre gols i cinc punts

Hi ha jornades del calendari que per moltes raons es marquen amb vermell; són aquelles en què s’endevina que poden ser claus per al futur del campionat. Hi ha les més evidents, és clar, les clàssiques de cada temporada i després n’hi ha algunes altres en què, per com es desenvolupa la competició, s’intueix que poden servir per a marcar diferències a la classificació. Tot plegat són pronòstics que molt sovint no es compleixen. La jornada d’aquest cap de setmana n’era una d’aquestes que s’encerclen en vermell, un cop iniciat el campionat. El FC Barcelona s’enfrontava per tercera vegada al Sevilla, amb tot el que de bo i dolent comporta. I el Reial Madrid visitava dues hores abans l’Athletic Club; San Mamés no és un camp fàcil per a ningú –el Barça només hi va poder empatar, a un gols– i aquesta temporada encara ho és menys perquè els lleons, des de fa un temps, a còpia de treure cadells de molta qualitat, estan tornant a ser aquell equip tan difícil de guanyar, especialment al seu cau. Hagués pogut no passar res, o res de bo, però per als interessos blaugrana ha estat una jornada rodona: li ha fet quatre gols al Sevilla (Escudé en pròpia porta, un Pedro i dos Messi) i distancia de cinc punts el Reial Madrid, derrotat per 1 a 0. Aquests quatre gols i aquests cinc punts s’ajusten bastant més bé a les diferències que hi ha entre els blaugranes i els andalusos i els madrilenys.
El FC Barcelona no ho tenia gens fàcil contra el Sevilla. Els andalusos, després d’haver-se convertit en el primer equip del món que aconsegueix tombar els blaugranes en els darrers divuit mesos, venien molt reforçats moralment i sense tenir res a perdre. És clar que l’èxit a la Copa del Rei i la imminència dels quarts de final contra el Deportivo els obligava a fer canvis. Però el Barça s’havia de refer de la patacada emocional i esvair qualsevol dubte que pogués sorgir de cara al futur més proper. L’ànim de revenja podia jugar al seu favor, certament, però aquest tipus de sentiments, tot sovint, són perniciosos. Ja es veia que el resultat del Reial Madrid, que jugava dues hores abans, seria un factor que hi influiria. Totes aquestes consideracions que els aficionats i els periodistes ens entretenen les hores abans del partit, que tenen la virtut de fer passar els nervis als qui en tenen i d’omplir pàgines en blanc als qui ens dediquem a escriure de la pilota, gairebé mai es compleixen perquè el futbol és atzarós. Però, a vegades, tots els pronòstics es compleixen favorablement i, com ahir, el dissabte acaba d’una manera molt rodona.