Barcelona – Pirineus 2022

Si mai el Comitè Olímpic Internacional atorga l’organització dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 a una futura candidatura de Barcelona – Pirineus el país en traurà, o en podrà treure si se sap aprofitar l’oportunitat, beneficis de tota mena, econòmics i d’equilibri i desenvolupament del territori més enllà de l’àrea metropolitana, i és segur també que els catalans ens hi il•lusionarem gairebé tant com ho vam fer el 1992. I, no obstant, l’anunci de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha aixecat més crítiques que no pas adhesions entusiastes. Aquesta circumstància ja és altament sospitosa. D’arguments per a recelar de les intencions últimes d’Hereu n’hi ha un bon grapat; com que ni Barcelona sembla la seu més indicada per a fer uns Jocs Olímpics d’Hivern, encara que es recolzi en el rerepaís muntanyenc, ni el moment econòmic sembla el més indicat per a pensar en festes olímpiques que costaran un dineral, i a més a més totes les enquestes detecten una davallada molt considerable dels socialistes al municipi, més aviat sembla que Hereu ha decidit fer un salt endavant de caiguda imprevisible però amb una clara intenció electoral. Hi ha encara un altre factor d’inoportunitat, que és la competència que la candidatura Barcelona – Pirineus li farà a la de Saragossa – Pirineus. Aquest no és un factor que hagi de fer desistir la candidatura catalana, perquè també Granada va competir contra Jaca en el seu dia, però és veritat que en un moment tan delicat de les relacions de Catalunya amb Espanya, amb tants fronts com hi ha oberts, per a plantejar-ne un altre de tant simbòlic s’ha d’estar molt segur de gaudir de la simpatia del Comitè Olímpic Espanyol, que és qui triarà l’opció que anirà a la votació definitiva del COI. I no sembla que sigui el cas. El més greu de tot no és el secretisme amb què ho ha dut l’alcalde i el seu equip, que si l’expliquessin potser seria comprensible i tot, sinó l’individualisme amb què l’ha dut. No s’ha encomanat a ningú. No ha presentat cap projecte, només una idea, un propòsit, però ho ha fet amb una solemnitat que no es correspon i que goso qualificar d’irresponsable. Uns Jocs Olímpics, la mera candidatura a organitzar-ne uns, no poden ser mai ni una idea ni un projecte individual ni partidista, ni tan sols un projecte de ciutat, ha de ser una aposta de país. Hereu s’ha equivocat en les formes i la seva proposta fa un tuf electoralista que tomba d’esquena.