El mes i mig culer que ve

Per al FC Barcelona, el mes i mig que ve té més importància del que pot semblar. És clar, en un campionat de la regularitat, tots els mesos tenen el seu pes, però en aquest mes i mig veig que hi intervindran tres factors que en d’altres períodes no convergiran; n’hi haurà d’altres que hi influiran, però no aquests tres: emocionalment, després de la intensitat amb què el barcelonisme ha viscut des del maig passat, ara que no hi ha cap títol per disputar, el més normal és que hi hagi una baixada de la tensió competitiva; i, esportivament, en primer lloc, si els tècnics blaugranes han programat la temporada com van fer-ho a la passada, d’avui i fins als vuitens de final de la Lliga de Campions, a mitjans de febrer, aquestes setmanes que vénen seran de càrrega física per a afrontar en el punt més alt de forma el tram final de la temporada, amb la qual cosa tornarem a veure un equip més lent i menys intens del que estem acostumats, com ja va passar ara fa un any, i, en segon lloc, serà en aquests moments, amb dos partits a la setmana, si tot va ve a la Copa de Rei, quan es mostrarà de forma més crua que la plantilla és més curta del que tocaria. El més positiu és el calendari a la Lliga espanyola, relativament benèvol (Sevilla i Getafe a casa i Tenerife, Valladolid, Sporting i Atlètic de Madrid a fora). I, és clar, que en la lluita pel títol, el Reial Madrid ha desaprofitat una ocasió molt bona, no només per a atrapar el Barça sinó per a agafar-li avantatge. A Osasuna, els merengues només van poder empatar (0 a 0), el mateix resultat que en van treure els culers. De moment, en el que portem de Lliga, el Barça li ha agafat tres punts al Madrid en l’enfrontament directe del Camp Nou, i el Madrid dos al Barça en la visita a València (els blaugranes hi van empatar a zero i el Madrid hi va guanyar 2 a 3); la resta d’ensopegades respectives no són comparables. La igualtat entre els dos conjunts és màxima pel que fa els resultats, per bé que el joc és incomparable, encara. En aquest mes i mig, el calendari madridista és més complicat (Mallorca, Màlaga i Espanyol a casa, i Athletic Club, Deportivo i Xerès a fora) i hauria de compensar el seu menor desgast físic pel fet de no jugar la Copa del Rei.