La valentia d’Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ha aprovat per 7 vots a favor per 2 en contra presentar la seva candidatura a acollir l’anomenat Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), per entendre’ns, un cementiri nuclear. M’ha semblat molt bé, sobretot per la valentia que ha demostrat el consistori de la Ribera d’Ebre que els darrers dies ha rebut tota mena d’amenaces de part dels quarters generals dels partits polítics instal•lats a Barcelona i pendents únicament de les conseqüències que aquesta decisió podria tenir pels seus interessos en les properes eleccions al Parlament. També trobo que ha estat una manera decidida de respondre la demagògia amb què es vol envoltar aquesta qüestió, certament molt delicada. Per exemple, l’argument que aquesta no és una decisió que hagin de prendre els Ajuntaments. És que ja és així. Ascó, com Yebra, només s’han presentat com a municipis candidats a acollir l’MTC, responent a la petició pública que s’havia fet, i ara serà el Ministeri d’Indústria qui decideixi. Em sembla molt millor aquesta manera de procedir, que hi hagi localitats que es presentin voluntàries, que no pas que sigui el Ministeri qui decideixi situar el magatzem en el primer municipi que li passi pel cap. Ara: de la mateixa manera que trobo bé que Ascó vulgui acollir l’MTC, també m’hagués semblat bé que hagués dit que no amb l’argument que la seva quota d’energia nuclear ja l’han superada amb escreix. El que vull defensar és l’autonomia municipal a prendre decisions que són de la seva competència, com ho és aquesta. Perquè al capdavall són els Ajuntaments els qui han de gestionar el territori en darrera instància. A Barcelona o a Madrid la política consisteix a mirar constantment les enquestes de cara a la propera contesa electoral, però en els municipis fer política vol dir resoldre els problemes més urgents de la població, sigui ara per a Ascó trobar vies per a revitalitzar l’economia local i donar feina als seus veïns, o sigui resoldre les tensions que provoca una immigració il•legal difícil d’assimilar, com a Vic. Dit això, jo crec que Catalunya, i els països occidentals en general, han de tendir cada vegada més a funcionar amb energies renovables amb l’objectiu, si fos possible, d’eradicar les energies contaminants i tan perilloses com la nuclear. Però ara mateix, l’energia nuclear és una realitat i una necessitat que genera uns residus que s’han d’emmagatzemar i el que s’ha de fer és vetllar perquè els qui els han de tractar ho facin amb el màxim de garanties de seguretat. Sense demagògies.