Colgats per la neu

Aquest hivern, si no m’he descomptat, portem tres nevades que mereixen ser anomenades així. Ara: la més intensa, la que ens ha deixat literalment colgats durant unes quantes hores i mig incomunicats, ha estat la darrera. Va començar la nit de dimecres a dijous; hi va haver una treva durant el dia i al vespre hi va tornar i va nevar fins ben bé la mitja tarda de divendres. Ho va fer sense parar i, a estones, copiosament. La neu fa molt bonic i per als sembrats, en aquesta època, és un bé de Déu. Si la pots mirar de casa estant, davant el foc a terra i amb la llenyera ben plena de fusta per cremar, amb un llibre a les mans i rodejat dels teus, deixant que la vida vagi fonent-se al compàs de la neu, és un dels plaers més satisfactoris que es poden experimentar. Almenys, ho és per a mi. Ara: si has de moure’t, si pretens seguir el ritme normal a què estem acostumats, llavors la neu es converteix en un maldecap i un entrebanc molt considerable. Transitar per un paisatge nevat és una de les activitats més fatigoses a què ens podem enfrontar. En fi, com que algun bon lector d’aquest bloc i amic m’ho ha demanat, he pensat que unes quantes fotografies preses des de les finestres de casa ajudarien a entendre què vull dir.