Economia blaugrana en clau electoral

El vicepresident del FC Barcelona Joan Boix i el seu director general, Joan Oliver, van presentar ahir el tancament econòmic a meitat de semestre amb un resultat positiu de 8 milions d’euros nets i van considerar que, vista la situació de crisi econòmica greu, aquest benefici té molt de mèrit i diu molt de la seva gestió. Em sembla força discutible. A mi m’ha semblat que més que la crisi econòmica general els números presentats reflecteixen que el club és en un any electoral i que la Junta Directiva va fer a l'estiu un esforç excessiu per a garantir-se un bon any i ara l'ha fet per a quadrar uns bons resultats econòmics. Hi ha dues xifres que em semblen significatives: la primera, els ingressos extraordinaris obtinguts amb el traspàs d’Eto’o i la venda d’una parcel•la de Sant Joan Despí, pels quals han ingressat 32,6 milions d’euros. Sense aquests diners, com va reconèixer Boix, els resultats serien negatius. Però, més enllà de la xifra concreta, el que em sembla més rellevant és que, a diferència del que van fer ara fa un any, en comptes de comptabilitzar la meitat dels ingressos, o només una part i deixar-ne la resta per al tancament definitiu de juny, l’han registrada tota sencera. I el segon paràmetre que em sembla significatiu és que la massa salarial esportiva (118 milions d’euros) sobre els ingressos s’ha enfilat fins al 61 per cent, el rati més alt des de l’època del president Joan Gaspart, que va arribar a un inconscient 88 per cent; des de la presidència de Joan Laporta, aquest rati que reflecteix els diners d’ingressos destinats a pagar els esportistes s’havia mantingut o bé per sota o bé just al llindar del 55 per cent que els organismes internacionals consideren òptim. Aquesta dada em sembla molt rellevant. D’una banda, perquè és fruit de l’excel•lent temporada que ha fet l’equip; en els 118 milions d’euros hi ha els premis que s’han pagat als futbolistes pels sis títols aconseguits, uns 50 milions d’euros, però també s’explica pels fitxatges fets tant en futbol com en les seccions. I, d’una altra banda, eleva excessivament la tensió pressupostària. És indubtable que s’haurà de corregir perquè ni la imminència d’unes eleccions justifica estirar més el braç que la màniga.