La temporada passada el FC Barcelona va començar la seva carrera cap al títol de la Lliga espanyola amb una golejada per 1 a 6 al camp del Sporting de Gijón. Va ser a la tercera jornada i el punt d’arrencada després d’un inici decebedor amb una derrota a Sòria i un empat a casa contra el Racing. De golejades com aquella n’hi va haver unes quantes més. Aquell partit, encara que en el moment de veure’l no ho sabíem, va definir força bé de quin Barça havia de gaudir el barcelonisme durant tres quartes parts de la temporada. Aquest any el Barça ha visitat el Molinón molt més tard, en la primera jornada de la segona volta, i el Sporting d’avui és un equip més fet i amb jugadors de més qualitat, no obstant, trobo que el 0 a 1, gol de Pedro, amb què els blaugranes l’han resolt també resumeix prou bé l’equip que els barcelonistes estan veient i, molt probablement, veuran d’aquí a final de la temporada. Potser és un equip menys brillant, amb menys facilitat per a golejar, en part perquè els rivals també li han pres una mica millor la mida, però també és un conjunt més sòlid que no concedeix tantes oportunitats als seus contraris. Contra el Sporting els blaugranes no han fet cap partit que pagui la pena tornar-se a mirar, si no és per a extreure’n alguna lliçó tàctica, però l’han deixat resolt a la primera mitja hora i la resta s’han dedicat a controlar-lo completament i en totes les facetes del joc. No passar cap angúnia a camp contrari, ni que sigui el Molinón, durant més d’una hora de partit, té un mèrit extraordinari.
Aquesta era una jornada assenyalada amb vermell perquè, a priori, era propícia per a què el FC Barcelona tragués algun punt més de diferència respecte el Reial Madrid. Però els madrilenys, que feia divuit anys que no guanyaven a Riazor i tenien un munt de baixes, començant per la de Cristiano Ronaldo, han sortit conscients de la importància que tenia el matx i s’han imposat per 1 a 3. La diferència continua en els cinc punts, amb una jornada menys per disputar. Mirant el calendari, és clar que aquest era l’últim desplaçament complicat que tenia el Reial Madrid i que, a partir d’ara, sobre el paper, el FC Barcelona té una segona volta més costeruda. Serà un duel intens, sens dubte.
dissabte, 30 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tenia dos amics escriptors fins aquesta tarda. Ara ja només m'en queda un.
Anna K. s'ha quedat òrfena.
Premià de mar està de dol.
Suposo que alguna cosa t'arribarà per la premsa.
Una abraçada i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada