Això s’anima

No deu ser pas per casualitat que en aquesta primera setmana sense futbol en dia feiner la precampanya electoral per a les eleccions a la presidència del FC Barcelona s’hagi animat de cop. Ara potser em descomptaré, però de dilluns a dijous hem tingut notícies de Sandro Rosell, Alfons Godall, Agustí Benedito, Jaume Ferrer i Jaume Guixà, almenys. I la gairebé renovació de Josep Guardiola també la podem posar en el mateix sac; el tècnic pretén sortir de la picabaralla electoral, però em penso que quan comenci el ball de bastons s’hi trobarà immers més d’una vegada perquè o l’un o l’altre en dirà una de grossa i alguna pregunta li demanaran que respongui, i encara que no dubto que sabrà escapolir-se’n amb elegància, la prova l’haurà de passar. Al marge de Guardiola, trobo que el més significatiu d’aquesta setmana ha estat la sortida de Rosell, amb dues entrevistes, més que pel que ha dit, pel fet de trencar el silenci. Un dia o altre ho havia de fer i a mi em semblava que començava a fer tard. Godall també ha tingut actuació doble, dilluns i dimarts, amb els presidents -i un acompanyant- de les penyes a qui ha ensenyat la Ciutat Esportiva; encara que hagi dit que no era un acte electoral, si no ho era, poc n’hi ha faltat. Tots els precandidats van prenent posicions i ens van fent saber els seus moviments, com ara que Benedito ha fitxat d’assessor per a la campanya Xavier Roig, qui ho fou de la candidatura de Joan Laporta el 2003. El mapa electoral va definint-se, però no crec que aquest sigui el definitiu. Potser no tots hi arribin. Continuo pensant que el continuisme no es pot permetre dues candidatures i que més d’hora que tard o bé Godall / Laporta o bé Ferrer frenarà just abans d’estimbar-se i concorreran units a les eleccions. I encara falta saber si Ferran Soriano pot compaginar una candidatura amb la presidència de Spanair. El que sí que em sembla clar és que el tema estrella de la campanya serà la figura del president (Rosell ha començat dient que es pot dirigir el Barça “a temps parcial” i que ell tindria”menys visibilitat”, per exemple), perquè tothom voldrà distanciar-se de la manera de fer i de presidir de Laporta, i que aquestes eleccions les guanyarà qui més creïble sigui.