Tant hi fa el rècord

El FC Barcelona va empatar a zero al camp del València CF, anit, i va fer un partit més aviat fluix. Va crear molt poques ocasions de gol i, llevat d’una estona curta a la segona part, en cap moment va donar la sensació de dominar el joc ni de ser capaç d’imposar-se i batre la porteria del veterà César. En canvi, el València va fer tres contracops molt ràpids, un parell a la primera part i dos a la segona, que van requerir de tres intervencions extraordinàries de Víctor Valdés. Anit, el porter blaugrana va donar el punt de l’empat a l’equip; aquest punt que permet al Barça mantenir-se líder en solitari, aquest punt de distància que li treu al Reial Madrid, el va guanyar Valdés fent tres aturades que si haguessin entrat no s’hagués pogut dir que eren culpa seva. Mestalla és un camp molt propici al Barça. De fet, hi ha guanyat tantes vegades com hi ha perdut, de forma que l’empat d’aquest any manté les taules en el balanç. Per tant, tenim que en un camp on el Barça hi sol guanyar, només hi va poder empatar, i tenim també el joc espès i apagat de tot l’equip, en què tret del porter, cap ni un dels futbolistes blaugranes va estar prou fi, ni els que havien jugat amb les seleccions a tocar del país, ni els que havien hagut d’anar-se’n a les quimbambes, ni tampoc els qui ningú els havia cridats i s’havien quedat a casa. I s’hi pot afegir que el València jugava amb algunes baixes sensibles, com la de Villa, que és el màxim golejador de la Lliga i una mena de bèstia negra per a Valdés. I, no obstant aquestes dades, aquest resultat és molt positiu. Mestalla era la primera sortida seriosa i l’equip n’ha sortit il·lès. Com que em penso i estic convençut que aquesta Lliga serà un pols entre el Barça i el Madrid, veig que el títol es decidirà en els dos enfrontaments directes i en les badades que facin l’un i l’altre. I avui, el Barça guanya per mitja ensopegada. El Sevilla, amb qui va caure el Madrid, va perdre al camp del Deportivo i ja es veu que només serà l’emprenyador de torn i no pas un candidat al títol. Ara: com que aquests quinze dies sense futbol els hem passat fent comptes, parlant del rècord de set victòries, ja es comprèn que aquest empat un pèl mediocre sigui una decepció. És el que passa quan les valoracions i les anàlisis es fan en funció de les estadístiques i els rècords.