La 'polonització' del país

Ara fa uns quants dies, hi va haver un d’aquests debats estèrils que de tant en tant succeeixen i que tenen entretinguts durant una estona els polítics i els periodistes d’aquest país, i que em penso que la majoria de les persones se’ls miren amb una indiferència i un cansament preventius. Són debats que quan comencen tenen una certa profunditat de plantejament, però que de seguida cauen en l’anècdota i l’estirabot i en una deriva més aviat personal. No sé si amb aquesta descripció n’hi haurà hagut prou per a entendre que em refereixo a la picabaralla que s’ha fet a través de diversos mitjans de comunicació entre els periodistes Pilar Rahola i Toni Soler. Rahola va criticar un gag que s’havia fet al programa Polònia sobre Hitler. Jo no el vaig veure, però la crítica de Rahola era semblant a la que d’altres vegades s’ha fet pel tractament del general Franco, excessivament frívol. Rahola va rebre perdigonades des de diversos fronts. També el portaveu de CiU va escriure en aquells dies una carta al diari AVUI criticant la imatge que es dóna al Crakòvia de l’expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez. Personalment, ni el Polònia ni el Crakòvia, m’agraden. Els segueixo amb molt poca regularitat. Hi ha alguns gags que em fan riure, és cert, però, en general, més aviat em molesten, els trobo molt poc enginyosos i amb un punt de mal gust. A mi em sembla que aquests programes no fan gens de bé a les persones que hi surten parodiades; es veu que molts polítics han demanat de sortir-hi, però jo segueixo pensant que la seva imatge surt molt perjudicada i que, en conseqüència, en queda malmesa la política del país, en general. Aquesta és una opinió personal i que, per tant, no té cap mena d’importància i, a més a més, sóc conscient que és molt poc compartida i encara menys públicament expressada. No hi fa res. De la mateixa manera que dic el que dic, també admeto que aquests programes són inevitables i ja està bé que es facin. Podríem discutir si s’han de fer amb diner públic, però tant se val. Ara: el que trobo del tot excessiu són les conseqüències, les seqüeles que deixen aquests programes perquè avui, els seus personatges o d’altres que els volen imitar, pul·lulen per la majoria dels programes de la televisió i de les ràdios d’una manera desmesurada. Vull dir que el que trobo perniciós és aquesta polonització del país que acaba convertint-se en una manera d'agafar-s'ho tot i a tothora. Perquè, al final, de tant tips de riure, ens convertirem en bufons de nosaltres mateixos i se'ns farà molt difícil distingir quan hem de posar-nos seriosos i fer cara d'emprenyats.