Sis de sis

Els qui dimarts van considerar que el FC Barcelona, contra el Dinamo de Kiev, no havia fet un bon partit, avui, si s’han mirat el partit contra l’Almeria amb els mateixos ulls estaran força decebuts. Dimarts, després del partit, vaig discutir aquella versió crítica amb el joc blaugrana i avui hi tornaré, tot i que miraré d’explicar-me millor perquè, ho reconec, avui és un pèl més difícil. A mi em sembla que si comparem els dos darrers partits del Barça amb els que porta disputats des de fa un any, és veritat que el joc de l’equip contra els ucraïnesos i els andalusos ha estat per sota del nivell mitjà. Ara bé, si fem l’esforç de no fer cap mena de comparació, llavors, i ja sé que és complicat, crec que hem de considerar que els blaugrana han fet dos partits prou bons. Contra el Dinamo, el Barça va xutar 19 vegades a porteria (9 entre els tres pals) i contra l’Almeria, 13 vegades (6 entre els tres pals) i, a diferència del que va succeir dimarts, els andalusos no han xutat ni una vegada a porta. El domini del FC Barcelona és aclaparador. Els rivals surten obsessionats, amb la preocupació única de com parar l’allau ofensiu i de no encaixar una golejada. Aquesta temporada ja n’hem tingut uns quants exemples. Potser el més exagerat ha estat el del Racing de Santander al seu camp. L’Almeria ho ha provat amb una innovació tàctica que és més vella que l’anar peu i que consisteix en fer marcatges individuals als millors de l’equip. Com que només ha perdut per 1 a 0 (gol de Pedro), l’exemple el poden seguir els pròxims rivals. Ara: n’ha estat un com en podien ser tres o quatre i, a canvi, l’Almeria no ha xutat ni un sol cop. Continuo pensant que els dos problemes majors a què haurà de fer front el FC Barcelona aquesta temporada són l’horitzó d’expectatives que ha generat aquest equip, i que el fa no només favorit per a guanyar-ho tot sinó per a admirar amb el seu joc també, i, el segon repte a superar, el desgast físic que patirà una plantilla que és curta i que haurà de jugar més partits que l’any passat, en menys setmanes i més intensos i decisius (tres finals més, segur). Per això crec que valorar les sis victòries en sis jornades de Lliga és la manera més encertada de mirar-s’ho, avui.