Presumpció d'innocència

Ja es veia a venir que aquest cas que han anomenat Pretòria i que té l'epicentre a Santa Coloma de Gramenet provocaria un daltabaix considerable al país. Els noms que hi surten implicats, començant pel del jutge que l'ha engegat, són prou pesants com per haver causat una commoció fenomenal. L'alcalde de Santa Coloma de Gramenent, Bartomeu Muñoz, o els exalts càrrecs de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta ocupen espais molt centrals de la vida política catalana i tenen una carrera prou dilatada com per a haver teixit moltes amistats i complicitats. Ara: després de llegir i escoltar tants comentaris com he pogut i m'ha vagat, trobo que l'exacerbació que hi ha és excessiva i que aquells qui se senten més dolguts i afectats haurien de buscar el punt de serenor adient. És absolutament necessari respectar la presumpció d'innocència de les nou persones detingudes i no donar per fetes cap de les maleses de què se'ls acusa, des de les associacions de veïns, per exemple, de la mateixa manera que s'ha de respectar la feina del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, per més que aquest magistrat hagi protagonitzat més d'una actuació discutible i censurable i hagi comès més d'un fiasco judicial. Dimecres, em va colpir l'entrevista que TV3 li va fer al germà gran de Fèlix Millet. Parlava en nom de la família, segons va dir, i feia unes afirmacions d'una duresa i una sinceritat fulminants. Desconec quin tipus de relació tenen els dos germans, però per més dolenta que sigui, que per descomptat que ho deu ser, en el que va dir Xavier Millet hi havia molt de dolor. La resposta que més em va tocar va ser quan va dir amb una seguretat absoluta que si el seu pare ressuscités i veiés què ha fet el seu fill, es tornaria a morir de l'ensurt o, si més no, que ell mateix seria qui el posaria a la garjola entenent el mal que ha fet a la família, a l'Orfeó Català i al país. Si ara recupero aquesta entrevista és per mirar de subratllar com n'és de difícil mantenir la serenor quan les distàncies amb els fets o les persones són tan curtes, malgrat ser el moment en què es fa més necessària que mai.