Qüestió d’actitud

No em sembla que entre l’Alcorcón i la Cultural Lleonesa hi hagi gaire diferència, són dos equips d’un nivell semblant, ni tampoc crec que un i altre equip, ni que les aficions respectives, s’hagin pres l’eliminatòria amb el Reial Madrid i el FC Barcelona diferentment, una amb més entusiasme i decisió que l’altra. Per a tots dos equips, el resultat del sorteig de la Copa del Rei va ser com si els hagués tocat la grossa, ni que sigui la de tardor, pels diners que poden recaptar els clubs i per a la plantilla per l’al·licient de jugar contra els jugadors que veuen cada setmana per la televisió, als quals admiren, i per poder jugar en coliseus com el Santiago Bernabéu i el Camp Nou. De manera que els resultats que hi ha hagut en un i altre partit, el 4 a 0 de l’Alcorcón – Reial Madrid i el 0 a 2 del Cultural Lleonesa – FC Barcelona (gols de Pedro), han d’explicar-se a partir d’altres raonaments. I encara que aquest tipus de comparacions siguin sempre de mal fer i que no sigui, personalment, gens partidari de fixar-me en què fa i què li passa al Reial Madrid, aquesta vegada em semblen prou significatives les conclusions a què es pot arribar. Bàsicament, és una qüestió d’actitud global. Dels jugadors, en primer lloc, i de l’entrenador, en segon lloc, perquè han demostrat que no els fa gens de mandra haver-se d’enfrontar a un equip de la Segona B, però, encara més decisiu és el capteniment general del club, la seva manera d’entendre el futbol. Aquesta victòria del Barça contra la Cultural Lleonesa pot semblar no res, perquè és contra un rival d’inferior categoria. Però a mi em sembla que en té molta. Perquè l’ha aconseguida donant descans a uns quants jugadors claus, substituïts per joves del filial, i dos dies després d’haver recollit un munt de premis individuals, guanyats la temporada passada, un tipus de festes que moltes vegades provoquen que l’equip es despisti més del compte. En alguns partits, alguns períodes fins i tot, el Barça de Guardiola baixa el seu rendiment, per les raons que sigui, però fins ara mai ha cedit en l’esforç, el treball, el rigor, el respecte, un capteniment que omple d’orgull els barcelonistes.