La renovació de Puyol

Aquest cap de setmana ha estat molt positiu per al FC Barcelona. A la golejada per 6 a 1 al Saragossa i l'avantatge adquirit a la classificació de la Lliga espanyola, si ha d'afegir l'anunci de l'acord per a la renovació del capità Carles Puyol fins a l'any 2013, que, pràcticament, equival a dir que Puyol ha decidit acabar la seva carrera professional al club blaugrana. Aquesta renovació s'ha fet esperar uns quants mesos, però no hi fa res. És lògic que hagi trigat perquè no era una decisió fàcil, ni per al club ni per al jugador. Tot i que a mi em sembla que qui més s'ho havia de rumiar era el futbolista. Obvio les qüestions de diners i d'anys de durada del nou contracte, que evidentment és molt obviar, perquè són les dues clàusules bàsiques de qualsevol contrate, i probo de referir-me només a la renovació en si mateixa. Per al club, la dificultat era esbrinar si Puyol, amb 31 anys fets, podrà seguir sent un jugador vàlid per a l'equip tres temporades més. La resposta sembla clarament afirmativa. És molt probable que Puyol vagi perdent protagonisme a poc a poc en favor de Piqué, Txigrinski i els que puguin venir de nous o s'incorporin des del planter, malgrat que el de la Pobla de Segur sempre ha cuidat molt la seva forma física. No hi fa res. Perquè des de fa ja algun temps, la disminució del pes específic de Puyol en l'equip titular es va equilibrant per l'increment del seu pes com a capità del vestidor i exemple de comportament per a la resta dels seus companys i els nouvinguts. Aquests són valors que massa sovint es menystenen i que, en canvi, són fonamentals per a mantenir la unitat i connectar el present amb el passat més immediat, evitant trencaments complicats de suturar. Ara: per a Puyol, no havia de ser una decisió fàcil. S'ho havia de rumiar perquè era davant de l'última oportunitat de la seva carrera per a anar a un altre equip i gaudir d'una altra experiència que de ben segur l'enriquiria. I havia de valorar si se sent amb forces i ànims de lluitar per la titularitat amb els més joves i si, com és ben probable, serà capaç de dur amb dignitat la pèrdua de protagonisme. No tots els futbolistes s'hi veuen en cor. Però quan un jugador fa el pas que ha fet Carles Puyol, de donar tota la seva carrera futbolística al FC Barcelona, a mi em sembla que hi surten guanyant tant ell com el club i, en general, tot el futbol.