dijous, 1 d’octubre del 2009

Patriotes professionals

Fa uns quants anys, en el transcurs d’un dinar convocat per la Federació Catalana de Futbol, un periodista amb càrrec directiu en un diari esportiu de Barcelona, es va definir com a “culer professional”. Era una taula llarga i em penso que van ser força comensals els que ho van escoltar. La definició em va sobtar perquè ni l’havia sentida mai ni mai se m’havia acudit res de semblant. Però la vaig trobar molt precisa i la vaig retenir immediatament. La conversa no va anar gaire més enllà i no recordo prou bé quina de les dues accepcions que es poden donar al culer professional esqueia exactament a aquell periodista. Un culer professional pot voler dir dues coses complementàries, almenys. En primer lloc, es pot tractar d’un periodista que no s’identifica com a aficionat i seguidor culer però que treballa en un mitjà de comunicació que sí que se’n defineix. O, en segon lloc, es pot donar el cas que el periodista, essent aficionat i seguidor culer, en el moment d’exercir la seva professió, deixi de banda el seu esperit crític i formuli les seves opinions i comentaris en funció dels interessos o bé del club o bé del seu mitjà. Aquesta definició de culer professional l’he tinguda sempre al cap. Ja sé que és extensible a d’altres vessants del periodisme i a d’altres professions i tot. Però trobo que hi ha una diferència fonamental i és que en el periodisme esportiu la parcialitat envers un equip no només és acceptada, també és ben vista, fins al punt que a un periodista d’un mitjà que es defineix com a culer, per principi, se l’identifica també com a aficionat culer. I ja es veu que no sempre ha de ser així, que és possible que exerceixi de culer per raons professionals. No hi tinc res a dir. Però hi he pensat aquestes darreres setmanes en què hi ha hagut una febrada independentista notable a partir del referèndum celebrat a Arenys de Munt i dels flirtejos de Joan Laporta amb les formacions independentistes i amb la política. I se m’acut que de la mateixa manera que hi ha periodistes que són culers professionals, tècnicament, també n'hi pot haver que siguin patriotes professionals. Només era això el que volia observar.

3 comentaris:

Rosebud ha dit...

De patriotes professionals en aquest país se'n podria fer una llisteta. Patriota professional vol dir que cobra per ser patriota i per fer-ne bandera, oi?
De fet, aquests últims dies de la moguda d'espionatge al Barça, han sortit uns quants noms que, al meu parer, ho són: Oliver, Sanchis, Espadaler...
Ahir sortien unes informacions que el sr. Oliver cobrava 800.000€ anuals. Això si que és ser professional!

Anònim ha dit...

Cada dia, hi ha més "professionals" que no exerceixen cap professió ...

No m'extranya que hi hagi crisi

jan ha dit...

porto molts anys llegint la prensa esportiva, i sempre he pensat que té un nivell molt,molt baix. molts periodistes no tenen ni idea de futbol ni han jugat mai, però opinen com si en sabessin. la seva opinió està al mateix nivell d'una conversa qualsevol de cafè, on tothom diu el primer que li passa pel cap.
Això per no parlar dels que són amics o enemics d'algú i sistemàticament en parlen a favor o en contra. és lamentable.
NO diguin que ho siguin TOTS, però si la MAJORIA.
i per cert, no es pot anar dient que Oliver cobrarà 800.000 euros només perquè ha sortit algun rumor. és molt fàcil fer correr rumors falsos, i més avui en dia.
jan