La teoria dels vasos comunicants

Una de les teories més esteses entre els periodistes que ens dediquem a parlar del futbol i del FC Barcelona és la dels vasos comunicants, vol dir que allò que succeeix en el pla institucional acaba afectant, negativament o positiva, en el futbol, i vegades a l’inrevés i tot. La teoria l’hem usada de manera tan constant, que s’ha convertit en un tòpic. I això vol dir que moltes vegades ja la utilitzem sense ni pensar-hi, una mica d’esma. Però ara sembla que hi ha un situació que, efectivament, planteja aquest dilema d’una manera certa. El pas endavant que ha fet el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en direcció a la política, amb la participació a la marxa de les torxes per a commemorar l’afusellament del president Lluís Companys ara ha fet seixanta-nou anys i el discurs tan radicalment i inequívocament polític, ha dut a molts barcelonistes a preguntar-se, legítimament, si aquesta deriva del president pot comportar algun tipus de conseqüència negativa per a l’equip de futbol. Volen dir si els jugadors no hauran de suportar encara més pressió de les aficions rivals, i qui sap si dels àrbitres, a la que ja haurien d’afrontar pel fet de ser els defensors del triplet i haver-se desenvolupat com a un conjunt imbatible des de fa una temporada llarga. Personalment, la qüestió de la pressió em sembla indubtable. L’equip tindrà més pressió. Hi haurà una pressió afegida, de la premsa i les aficions rivals, pel fet que Joan Laporta s’hagi pronunciat a favor de la independència de Catalunya. No en tinc cap dubte. Si els àrbitres també s’hi afegiran, s’haurà de veure però hauríem de confiar en què no ho facin. Tanmateix, aquesta no és la raó principal que ha d’alimentar la teoria dels vasos comunicants. El factor més important que cal controlar és l’intern. La Junta Directiva diu que ha tancat l’afer dels espies de Joan Oliver, però això no vol dir gaire res. És insignificant. Estic convençut que si l’equip manté el seu equilibri i és capaç de seguir aïllat i atrinxerat dins el vestidor i guanyant partits com fins ara, no succeirà res que alteri el comportament que és normal i propi d’un club de futbol. Ara: si, en algun moment, un seguit de resultats adversos capgiressin la tendència, llavors els barcelonistes s’haurien de començar a preocupar. Perquè la teoria dels vasos comunicants entre en acció quan els esdeveniments són extrems i ho fa accentuant d’una manera desproporcionada els efectes de les victòries i les derrotes. El partit d’aquesta nit contra el València té aquesta importància concreta.