De la decadència

De la decadència de què vull parlar no és pas la del moviment estètic i literari, de finals del segle XIX, que hi va haver a l'Europa occidental, i a França sobretot, una època de transició entre el Romanticisme i Modernisme, un terme que va ser usat primer com a crítica però que va ser adoptat pels mateixos escriptors contra els qui anava adreçat, com Charles Baudelaire. Aquella era una decadència amb un encant indiscutible. A l'esport, la decadència també pot arribar a ser atractiva. La clau és saber-la dur amb dignitat i intel·ligència, sent-ne en tot moment conscient. No m'ha semblat que fos el cas del Milan, malgrat que ha aconseguit guanyar, d'una manera tan justa com sorprenent i inesperada, al Reial Madrid al Santiago Bernabéu per 2 a 3. El Milan és un equip en decadència des de fa ja unes quantes temporades, sense que s'acabi d'entendre gaire què pretenen els seus propietaris i directius deixant que el seu equip es vagi envellint. I, probablement, Ronaldinho és el seu futbolista actual que la representa de manera més crua i trista. És un procés d'aperduament de les seves capacitats i del seu prestigi que costa molt de pair. Les raons són sabudes i són fàcils de comprendre. I, no obstant, de tant en tant, com en aquest retorn al Santiago Bernabéu, escenari d'una de les seves exhibicions més sonades, encara s'augura un renaixement que és del tot impossible. La decadència de Ronaldinho no genera cap mena d'encant, només fa molta pena. Contra el Reial Madrid, quan el seu equip s'ha posat pel davant a la segona part, remuntant el gol inicial de Raúl gràcies a una cantada monumental del porter Dida, Ronaldinho ha fet un parell de jugades d'un cert mèrit. Res més. La resta ha estat una actuació més pròpia d'un veterà que no pas la d'un jugador professional de primer nivell. De fet, tot el Milan ha fet l'efecte de ser un equip de veterans que tenen un parell de joves de qualitat per fer-los la feina, en aquest cas, el brasiler Pato. I contra aquest equip ha perdut el Reial Madrid, davant la incredulitat d'un públic que s'havia passat l'estona fotent-se de Ronaldinho, fent un paper d'aprofitat ben galdós.