Quanta comèdia

El serial del finançament fa un any que dura i encara no s’ha acabat. Havia d’estar llest l’agost passat, segons resa a l’Estatut, però s’ha anat demorant de termini i promesa en termini i promesa incomplerta, fins que ahir el govern hi va donar el sí. A partir d’aquí, s’obre el darrer capítol del serial en què els tres partits del govern, d’una banda, donaran tota mena d’arguments per a fer-nos creure que aquest és el millor finançament de què haurà gaudit mai Catalunya i que amb ell, si bé no tots els problemes quedaran resolts –no ho poden dir perquè si ho fessin s’estarien posant al damunt més pressió que la que s’ha posat Florentino Pérez amb el finançament de la seva joguina–, el futur del país el podem veure a venir amb optimisme. Aquesta argumentació la recolzaran les declaracions de representants del govern espanyol, però fetes amb la boca petita per a no esvalotar el galliner autonòmic. D’una altra banda, l’oposició de CiU ens intentarà convèncer que el tripartit ens enganya i que, en realitat, aquest acord és una claudicació en tota regla i que amb les xifres pactades no n’hi ha ni per començar i que s’han incomplert els acords fixats a l’Estatut. El PP hi estarà més o menys d’acord, però farà una crítica més global, més pensada per a treure’n un rendiment espanyol, diguem. Tot això ja ha començat a passar, de fet, i amb el pas de les hores veurem com es va dramatitzant. A mi em sembla que quan les posicions d’uns partits i d’uns altres són tan previsibles vol dir que no anem gens bé. En un ambient com aquest, que es pot traslladar a qualsevol altre àmbit del nostre quefer diari, pronunciar-se en un sentit o en un altre pot equivaldre a prendre partit a favor d’uns o dels altres. Per part meva, com que crec que el valor del diner és força relatiu, em penso que per saber si l’acord és bo o és insuficient s’ha d’esperar a veure si dóna prou per a cobrir les necessitats que tenim com a país i com a ciutadans d’aquest país, qüestions que també tenen a veure en si els diners el govern els gasta bé o els malbarata.