La requalificació del Mini Estadi

La requalificació del Mini Estadi ja té llum verda. L’Ajuntament i el FC Barcelona han firmat el conveni que n’estableix les bases: 1.500 pisos, la meitat de protecció oficial, i diversos equipaments educatius, sanitaris i cívics per al barri. Per la banda municipal, la requalificació té el suport del PSC, de CiU i ERC; el PPC vol esperar a veure’n els detalls i IC, tot i formar part del govern, no hi està d’acord. És un consens ampli i suficient per tirar-lo endavant, malgrat que, donada la dimensió del que hi ha en joc, hagués estat millor fregar la unanimitat. Era un acord inevitable des del moment en què el planter blaugrana va abandonar els camps d’entrenament al voltant del Mini Estadi i va anar a exercitar-se i jugar els partits oficials a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. Tota aquella zona ha de ser remodelada i, de fet, ja ho està sent. Em refereixo també als terrenys que hi té la Universitat de Barcelona i el Reial Club de Polo i a les obres que s’estan fent per dur-hi la Línia 9 del metro. La qüestió que s’havia de discutir era en quines condicions es feia aquesta requalificació. El FC Barcelona té unes necessitats inajornables: remodelar el Camp Nou per modernitzar-lo i corregir les deficiències estructurals producte dels seus cinquanta anys d’existència i dels pegats que s’hi han anat fet, construir un nou Palau Blaugrana i ordenar tot el seu espai, d’oficines, botigues, taquilles, etc., que ara és un caos sense cap mena de sentit. Per a Les Corts, tenir un estadi i una desena de camps annexes sense que ningú els faci servir i un Camp Nou molt poc racional, encara que costi de veure, és un problema. De manera que tant per als veïns com per al Barça, la requalificació del Mini Estadi i el seu entorn és una oportunitat que han d’aprofitar en benefici mutu. La ciutat, també, perquè permet ordenar tota la zona. Les úniques pegues que hi trobo són el soroll excessiu que hi ha hagut, probablement inevitable, i la conjuntura econòmica i del sector de la construcció, molt més complicada de quan es va plantejar. Però ja tocava que es desencallés.