País de funcionaris

Des de fa força anys, la fesomia del país va canviant i va agafant cara de funcionari. Aquest era un país on el teixit associatiu i l’empresa petita i mitjana tenia una força extraordinària. El negoci familiar era la sortida que molts joves escollien, o bé triaven volar sols i muntar una empresa pròpia. La funció pública no era gaire ben vista, ni atractiva. Ara: des de fa un quant temps, la tendència ha canviat. Les oposicions per a ocupar llocs de treball públics tenen una participació que era impensable fa uns quants anys. No em sembla una transformació positiva, o exempta de riscos a mig i llarg termini, però és el que està succeint. Els factors que hi incideixen deuen ser múltiples i variats. Un d’ells ha de ser el canvi de valors socials, que prioritza la seguretat d’un lloc de treball de la funció pública abans que no pas el risc d’una empresa pròpia. A mi el que m’ha semblat observar és que els poders públics contribueixen d’una manera decisiva en aquest canvi de mentalitat. A vegades, amb mesures que no són gens evidents. Una d’aquestes mesures, aparentment innòcua, és el bicing –també podien haver-se trencat una mica més el cap i posar-hi un nom més nostrat, però tant se val– que ha promocionat l’Ajuntament de Barcelona i que s’ha anat estenent a diverses ciutats, com Terrassa. Jo crec que la feina d’un municipi és facilitar la circulació en bicicleta per la ciutat si creu que ho ha de fer construint carrils segurs, fent zones d’aparcaments, fent complir les normes de circulació, etc., és a dir, incidint en el que és el seu espai natural d’actuació, la via pública, però que hauria de deixar que cada ciutadà utilitzés la seva bicicleta i als comerços especialitzats que s’hi guanyessin la vida venent i reparant els vehicles. Perquè el que va succeeint és que els poders públics cada vegada van ocupant espais que pertoquen, o que havien estat, dels sectors privats. La presència del sector públic és aclaparadora. Per això no m’ha estranyat gens l’oposició desfermada contra les escoles concertades. Em temo que és un model condemnat a mig termini.