dijous, 9 de juliol del 2009
Marejant la successió
Fa temps que la designació del candidat oficialista a succeir el president del FC Barcelona, Joan Laporta, a les eleccions del 2010 enverina les relacions a la Junta Directiva. I em fa l’efecte que explica en bona part la sensació de paràlisi que l’actual consell directiu ha transmès aquesta darrera temporada i aquestes darreres setmanes. Perquè la conseqüència de no haver-se posat d’acord encara fa que la Junta estigui dividida entre dues opcions, almenys. Ja va passar quan el candidat natural era el vicepresident Ferran Soriano. Llavors, qualsevol moviment o declaració que ell fes era llegida en clau electoral i, per a neutralitzar-lo, el bàndol oposat generava una força equivalent en sentit contrari. I, és inevitable, si en un vaixell uns remen cap endavant i els altres cap endarrere, succeeix que la nau va donant voltes sobre si mateixa i tothom acaba marejat i sense moure’s de lloc. La dimissió dels vuit directius ara fa un any, entre d’altres coses, hauria d’haver ajudat a aclarir la qüestió de la successió. Tanmateix, pel que expliquen uns i altres, el més calent segueix a l’aigüera. Es veu que dilluns hi va haver un sopar informal per a parlar-ne. Va ser una d’aquestes reunions secretes que els directius anuncien prèviament a diversos periodistes i que, així que acaba, s’afanyen per a donar cadascú la seva versió. Els dos directius que aspiren a ser els candidats oficialistes són Jaume Ferrer i Xavier Sala i Martín, per bé que aquest darrer ha dit que ell no s’ha postulat per a ser candidat de res i que tota la premsa menteix. Tant se val. Per a mi hi ha dos fets que a hores d’ara em semblen el més significatiu de tot: la primera, és aquesta capacitat que té la Junta Directiva actual, i totes les anteriors sorgides de les eleccions del 2003, per anar-se fragmentant; com que deu ser intrínsec a la condició humana, tan sols ho constato. I, la segona, l’opció Sala i Martín, per la manera com s’ha arribat a plantejar i pel moment, vull dir sense el consens de la majoria de directius i abans que l’Assemblea de compromissaris el ratifiqui com a directiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
10 comentaris:
Vaig escoltar o llegir no sé ben bé on, que l'idea de Laporta és fer públic el nom del seu dofí/successor l'endemà de guanyar la intercontinental per marxar per la porta gran. Si es guanya, clar.
Penso que als barcelonistes, ara per ara, totes aquestes històries d'egos ens amoinen poquet. Preocupa, en canvi, l'aparença de paral.lisi en els fitxatges.
Hola Jordi, sembla que les coses millorem una mica, ja,ja,ja. perque quan vaig llegi el teu llibre,la junta estava dividida amb mes pars ara ja nomes son dues. Be conyes apart la questio per mi, es que el senyor Laporta no vol deixa de mana. Jo crec que no cal que pateixin gaire amb qui sera el succesor del Laporta, crec que aquesta directiva no tornara a sorti. No ser com ho veus tu.
Només ens faltaria de President el Xavier Sala i Martin, segurament un gran economista però que segons un reportatge que li van fer a TV3 fa un temps, decideix l'americana que es posarà en funció de com se sent quan es lleva: "Avui em sento lleopard" deia, i va i es posa una americana amb els colors d'un lleopard. Inaudit!
De totes maneres és el que més s'assembla al Laporta, amb aquest aire prepotent, xulesc i fins i tot "fatxenda".
Esperem que no es llevi un dia sentint-se, per exemple, un estruç. No em puc imaginar un President del Barça signant convenis amb UNICEF amb una americana de plomes!.
@Òscar
Sí, això s'ha dit, però no sé ben bé si és així. És clar, a ell li agradaria anar-se'n guanyant la Copa d'Eruopa al Bernabéu, però aquest tipus de plantejaments no es poden tenir en compte a l'hora de planificar qüestions com la successió.
Estic d'acord en què als barcelonistes no els interessens encara aquestes picabaralles per la successió; el problema que volia explicar és que, lamentablement, ocupa bona part del dia a dia dels directius i això sí que és preocupant i, em sembla, que influeix una mica massa.
@Caste
No tinc enquestes, però l'opinió majoritària entre la premsa i les persones que es mouen al voltant del club i la directiva és que guanyarà Sandro Rosell, si es presenta. Ara, jo crec que encara és d'hora i que depèn de molts factors que ara no els podem ni imaginar. Quan va guanyar Laporta, algunes enquestes li donaven un 0% de possibilitats i va guanyar amb més del 50%. I, fins i tot, la victòria de Gaspart va ser contra pronòstic, almenys els pronòstics que es feien abans que decidís presentar-se.
@Aqua Brava
Alguns tampoc ens havíem imaginat que Gaspart, que s'havia definit ell mateix com a un Boix Noi, pogués ser president i mira... Per a mi el problema de Sala i Martín són dos: el primer, que encara no l'ha ratificat l'Assemblea i, per una qüestió de respecte institucional i educació, s'hauria d'esperar a ser ratificat per l'Assemblea; i, segon, que és una persona que genera moltes antipaties -també simpaties-; per exemple, no sé si al president Montilla que Sala i Martín pugui ser president del Barça li toca el Virolai o alguna altra cosa que no sona (recordeu l'entrevista a la Vanguardia?).
Pel poc que jo se, si sur el Sandro que no ens passi res tampoc. Que Deu ens agafi confesats.
Si guanyés el Sala Martin em sembla que al Barça no li recalificaran els terrenys del Mini Estadi fins a la fí del tripartit.
Per qui desconegui l'entrevista del Sala Marí, perdò, Martin al Montilla a La Vanguardia:
http://www.columbia.edu/~xs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL_Esp.htm
en aquesta adreça la podreu escoltar i/o llegir.
Per cert, Jordi, no sóc Aqua Brava que això era (o potser encara és) una colònia, sóc Aqua RF (Realment Freda).
Si algun malalt es llegeix o sap de què va l'entrevista, em podria explicar a que caram es refereix el Montilla quan li diu al Sala Martin: "...O sea, ya haces de buen alumno de Barrocs, sí, sí..."
"Barrocs"? Qui és "Barrocs"?
A veure si algú que domini el llenguatge "montillià" m'ho pot explicar.
Potser és cert que Sala Martin genera antipaties, però també les genera Laporta, o Sandro Rosell. Soriano no en genera tantes, però en canvi té molt menys carisma entre els socis/aficionats.
Respecte Montilla, si és soci del Barça, la seva opinió valdrá un vot. I si no ho és, la seva opinió NO ha d'importar a ningú. Només faltaria que donessim a Montilla la capacitat de decidir qui pot ser o no president del Barça !!!
Publica un comentari a l'entrada