Armstrong, quasi líder

Dissabte va començar el Tour de França i en les quatre etapes celebrades fins ahir hi ha dos fets que sobresurten per damunt de la resta, i tots dos estan lligats i giren al voltant de Lance Armstrong. El ciclista nord-americà va guanyar 7 Tours consecutius, un rècord que cap altre ciclista havia aconseguit abans. Però té 38 anys i ha estat tres temporades retirat, de manera que difícilment se’l pot considerar com a favorit a la victòria final. No obstant això, per la seva experiència i palmarès, pel seu domini dins de l’equip Astana, el qual es va especular que podia arribar a comprar, té un pes específic dins del grup i el pilot. Ara, com que el ciclista més fort de l’Astana és, a priori, l’espanyol Alberto Contador, guanyador també d’un Tour, la premsa espanyola porta des de fa dies donant la tabarra i ficant-se amb el director de l’equip perquè, segons diuen, no ha tingut el valor de dir-li clarament a Armstrong que ha de fer de gregari de Contador. El súmmum de la indignació el van expressar abans d’ahir dilluns. En aquella etapa, a uns 30 kms del final, en un tram en què el vent entrava de costat i era propici per a provocar ventalls, el grup es va tallar; al davant va quedar el líder, pràcticament un equip sencer i tres corredors de l’Astana, entre els quals Armstrong, que va demostrar ser o el de més sort o el més espavilat de tots. Al darrera van quedar tots els favorits, amb Contador. Els de l’Astana van col·laborar en l’escapada i van treure un bon botí de segons. La maniobra ha rebut tota mena de qualificacions per part dels qui defensen Contador. No obstant, veient la classificació general d’avui, després de la contrarellotge per equips d’ahir, en què va guanyar l’Astana i Armstrong es va situar segon, amb el mateix temps que el líder Cancellara, a mi em sembla que la maniobra de dilluns va ser excel·lent. L’Astana copa els primers llocs i té Contador perfectament situat de cara a l’arribada de les primeres dificultats muntanyoses en què, previsiblement, Armstrong cedirà minuts. Són els problemes de mirar-se l’esport a través de les banderes.