dijous, 16 de juliol del 2009

Les misèries del finançament

Com si fos casualitat, en el mateix moment en què s’anunciava l’acord pel nou model de finançament autonòmic, aquest darrer cap de setmana, en el transcurs d’un dinar i un sopar amb uns amics i companys de fatigues vàries, em vaig assabentar de dos casos que em sembla que són exemples sagnants de la misèria financera, i possiblement d’una altra naturalesa, del govern català. El primer cas fa referència als Mossos d’Esquadra. Un amic em va explicar que s’havia trobat un amic seu que feia unes setmanes havia tornat a la unitat de trànsit. Tot i que era motorista, el va trobar patrullant en cotxe. I, estranyat, li va preguntar a què responia aquell canvi. L’agent, i amic del meu amic, li va respondre que havia de patrullar en cotxe perquè al cos hi havia més motos i motoristes que no pas cascs i que per falta de pressupost no podien comprar-ne més; de manera que, mentre no tingués casc, havia de patrullar en cotxe. El següent cas cau en l’àmbit dels esports, de les seleccions catalanes. En concret, d’una disciplina en què és imprescindible que els seus practicants disposin de més d’un equipament. Tanmateix, per la mateixa manca de fons, als esportistes d’aquella selecció catalana només els subministren un mallot; el segon, si volen, se l’han de comprar. És clar, en el primer cas, l’home aguanta la situació i patrulla en cotxe perquè és la feina amb què es guanya la vida. En el segon, en canvi, el xicot va amb la selecció catalana perquè se la sent seva, però reconeix que tot, fins i tot el patriotisme, té un límit. Són casos diferents, però tant els Mossos d’Esquadra com les seleccions formen part del nervi nacional del país. Jo no sé si amb els diners de més que diuen cofois els responsables polítics que ens retornaran, n’hi haurà prou per a comprar els cascs que li calen a la policia nacional catalana i per a vestir com Déu mana els nostres esportistes. O bé els destinaran a seguir engreixant la bèstia, que diuen que és de tots, encara que només uns quants en reben les seves manyagues.