dimarts, 7 de juliol del 2009

De 2 a 5 (bis)

Fa uns anys, no recordo ben bé quants, es va calar foc a uns trossos que hi ha a un parell de quilòmetres del poble, en línia recta, si és que ho sé calcular bé. Potser són uns quants més, o uns quants menys, no hi fa res. Com que el poble és al final d’un pla inclinat, la visió que tenim del que succeeix als plans de sota, per la part de llevant i de migdia, és privilegiada. Aquest foc de què provo de fer memòria va succeir més cap a llevant. Es va originar, com la majoria d’aquests focs que han merescut l’atenció del conseller d’Interior, Joan Saura, però el silenci absolut del d’agricultura, Joaquim Llena, per una guspira provocada per la màquina de segar; generalment, la guspira salta perquè una pua de la pinta topa amb una pedra. La reacció va ser rapidíssima. Un pagès va acudir amb el seu tractor i va començar a llaurar a una velocitat endimoniada l’altre cap del tros, per fer un tallafoc. Un altre hi va acudir amb una cisterna. L’amenaça era evident: el foc es podia posar en un bosquet que hi ha a tocar i, si ho feia, el risc que anés saltant i escampant-se, descontrolat, feia basarda. Un parell d’helicòpters dels bombers de la Generalitat també van aparèixer, al cap d’una estona, i van fer molt per apagar-lo del tot. Recordo haver-m’ho estat mirant amb d’altres veïns del poble amb el cor mig encongit, però a l’hora admirat pel coratge que demostraven aquells pagesos que s’havien llançat a apagar el foc, sense pensar que podien prendre mal, i en ajuda del malaurat company a qui el foc se li anava menjant la collita davant la seva impotència. D’incidents d’aquesta mena n’hi ha tot sovint. Dalt de la màquina de segar, tancat dins de la cabina, amb el temperi i la pols que aixeca, es fa complicat de seguir què passa al voltant. Però, la majoria de vegades, o bé perquè se n’adona a temps o bé perquè s’hi afanya un company que hi ha esperant dalt del tractor i amb el remolc en què s’hi aboca el gra quan la tremuja és plena, el foc acaba en un ensurt de no res i prou. El darrer de què en tinc notícia va ocórrer diumenge al terme municipal de Pujalt i, pel que vaig entendre, no va succeir-se entre les 2 i les 5.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Com dèiem ahir, la implicació dels mateixos pagesos i veïns de la zona és definitiva per combatre els incendis. Ells millor que ningú, coneixen els camins, les dreceres,la direcció del vent i què convé més fer. Evidentment que necessiten els recursos públics: bombers, helicòpters, etc. però la ràpida actuació de pagesos i veïns és fonamental.

És interessant això que comentes del tallafoc. És una mesura efectiva per aturar un incendi. Just el què comentàvem ahir de les diferents possibilitats que hi havia per prevenir i ajudar a combatre'ls: fer més tallafocs en llocs estratègics seria una altra bona mesura.

L'altra dia em comentaven una mesura força "heavy" però efectiva per apagar un incendi. I aquesta consisteix en fer foc en la direcció contrària on s'ha posat el primer foc per tal que es trobin. Foc amb foc s'atura. És una mesura prohibida i es veu que els bombers no volen ni sentir a parlar-ne. Home, realment és cremar més terreny, però suposo que com tot, es tracta de mesurar cost-benefici. I en situacions extremes i límit pot ser una bona solució.

Laura ha dit...

Teresa, juguem a fer de bombers ara?
És broma.
EStic molt d'acord amb tu amb les aportacions que fas.