dijous, 2 de juliol del 2009

De les ganyotes

Diu l’escriptor francès Marcel Proust en el seu assaig Sobre la lectura, que va plantejar com a prefaci per a la traducció d’una obra de l’escriptor anglès John Ruskin però que al final, per la seva qualitat, va acabar convertit en un text esplèndid i amb vida pròpia, diu Proust, dic, que “parlem per als altres, però callem per a nosaltres. Per això el silenci no porta, com la paraula, l’empremta dels nostres defectes, de les nostres ganyotes”. És clar que el raonament de Proust és a propòsit d’una qüestió que no té res a veure ni amb l’esport ni amb el futbol ni amb l’enrenou que s’ha muntat al FC Barcelona al voltant del traspàs o la renovació de l’Eto’o i tot el munt de declaracions que han fet els uns i els altres, contradictòries i poc assenyades tot sovint, i que, en conseqüència, és una cita que no ve gaire a tomb i que més aviat l’he de fer passar a cops de martell i ben al principi. Però m’hi he topat i no m’he pogut estar d’associar-la amb el que anàvem dient ahir. Bàsicament, per la referència a les ganyotes, ja s’entén. Perquè em fa l’efecte que en aquest món del futbol, ara mateix, del que es tracta és de a veure qui fa la contorsió més inversemblant, encara que el risc sigui posar-hi una cara que faria riure una marmota. L’última ganyota i la més complicada l’ha feta, un altre cop, el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, amb el fitxatge del francès d’origen algerià Karim Benzema. Li ha costat baratet, aquest, doncs només ha pagat 35 milions d’euros. A aquest ritme, els madridistes no guanyaran prou per a comprar les samarretes amb què Pérez ha de finançar tanta inversió. I encara li queda un centenar de milions a la caixa per a anar fent ganyes. Els alemanys del Bayern de Munic ja l’han temptat dient-li que per 70 o 80 milions es poden endur Ribéry. Deia l’escriptor irlandès Oscar Wilde que ell era capaç de “resistir-ho tot, tret de la temptació” i que, en conseqüència, “la millor manera de lliurar-se de la temptació és deixar-s’hi caure”. Tampoc ve a tomb, però així l’article surt capicua.

8 comentaris:

òscar ha dit...

També deia Mark Twain que "un banquer és un senyor que deixa el paraigües quan fa sol i l'exigeix quan comença a ploure".

No sé si vé massa a tomb però, intueixo, que el dia que deixi de fer sol, en Flo s'endurà el paraigües sense immutar-se deixant allà la pluja de deutes.

Eduard Padró ha dit...

Hola Jordi i amics del blog! No creieu que darrera d'en Florentino hi ha la candidatura de Madrid 2016? Jo crec que alguna cosa té a veure. Quina constructora es forrará si la ciutat es Seu olímpica?? ummm, jo no em crec el tema samarretes... hi ha quelcom de gros darrera tot plegat... veurem! SALUT!!

Aqua RF ha dit...

Deia William Shakespeare: "Qui té més culpa: el temptador o el temptat?"
Segons la web del diari francès L'Equipe, ara sembla que en Ribéry vol marxar del Bayern i ho vol fer només per anar al Real Madrid.
Fa pocs mesos s'asseguarava que el Barça ho tenia tot fet amb l'extrem francès, el jugador estava disposat a venir seduit pel gran joc dels catalans.
Però ara ha canviat el seu discurs davant la pluja de milions que li ofereix el Sr. Pérez: "Qui té més culpa: el temptador o el temptat?"

jaume el noi ha dit...

Deixant-me portar, tanmateix, per les cites literàries, aqui va aquesta de Lafontaine que emulant Esop va deixar anar allò de què "La guineu quan no les heu diu que són verdes"

Jordi Badia ha dit...

@ tots
Fantàstica l'aportació de cites! Si ho arribo a saber abans...

Jordi Badia ha dit...

@ Eduard Padró
Tens raó. La qüestió de Madrid 2016la tenim ben present. Ja ho vas comentar en una altra intervenció teva i jo, abans i després d'aquell teu comentari, ho he deixat anar a les tertúlies en què participo.
De tota manera, no és gens clar que a Madrid li donin els Jocs del 2016. Vaja, sembla que no els haurien de concedir a Madrid i que toca fer-los a Rio de Janeiro. Aquesta candidatura sembla feta més perquè li donin els del 2020 o 2024, per pesats.
Però és un factor a tenir en compte, certament.
Jo crec que amb el que compta segur Florentino és amb la requalificació del Bernabéu. Aquests calés els té segurs. Almenys, per l'experiència que tenim, l'altra vegada ja ho va resoldre així. I és cert que el Bernabéu al mig de la Castellana no hi fa res i que a Valdebebas hi tenen terrenys per a fer un parell de Bernabeus, si volen.

Francesc Ponsa ha dit...

Un equip no es construeix a cop de talonari. Massa "egos", massa galàctics. Per unir-me a les cites, deixo anar una de Benjamin Franklin: "Vigila les petites despeses. Un forat petit enfonsa un vaixell".
Ànims amb el bloc, Jordi. Des del Maresme també et seguim!

Anònim ha dit...

Jordi, em sembla que erres en l´anàlisi dels diners de Florentino. Crec que no hi ha res del Bernabeu pel mig perque els madridistes (jo no ho sóc) estàn ben orgullosos de tenirlo on el tenen.

La clau es la "fiabilitat" que dona Florentino com a President, una mena de Berlusconi madrileny; a Santader i Cajamadrid els inspira confiança per deixar-li 200 milions. La seva junta està repleta de milionaris, i la caixa no ha dubtat d´avalar-lo.

El Barça no té un Florentino perquè no hi ha Florentinos a BcN. Potser un Leopoldo Rodés o un Lluís Bassat, que no acceptarien ja el càrreg.

El millor anti-Florentino es Laporta car ja ho ha demostrat amb títols. Falta un vicepresident fort, a l´estil Soriano, treballant a l´ombra com feia Gaspart, enduent-se tots els palos.