dilluns, 6 de juliol del 2009

De 2 a 5

Pel que jo sé, als pagesos no els fa mandra alçar-se d’hora. Hi ha excepcions, és clar, com a totes les cases i professions, però el més habitual és que el pagès es llevi ben d’hora al matí. A pagès, de feina n’hi tanta com ganes hi hagi de treballar; i si a la casa hi ha bestiar, encara amb més raó. I aquest horari val per tots els dies de l’any, diumenges i festes de guardar incloses. El que sí que és cert és que hi ha una hora per a cada feina, perquè es fa molt difícil anar contra els ritmes de la naturalesa. El que vull dir és que si en aquestes setmanes que fa tanta calor els pagesos es posen a segar al pic del migdia en comptes de fer-ho a l’hora de la fresca, no és pas per un caprici incomprensible. La raó de fer-ho així és ben simple i molt fàcil de comprendre: si hi ha humitat, la planta s’enganxa i forma una pasta, i la màquina no pot destriar el gra de la palla, que és la mare dels ous de la collita del cereal. Per això s’hi posen quan el temps és més sec, a l’hora de més calor del dia. I per aquesta raó és tan incomprensible i lamentable la decisió que va prendre el conseller de l’Interior, Joan Saura, de prohibir segar divendres i dissabte de 2 del migdia a 5 de la tarda. A més, és una mesura lesiva per a molts pagesos que, a manca de prou mans i ginys mecànics, lloguen màquines i personal per a ajudar-los. És veritat que en l’operació de la sega, quan fa tanta calor, el risc de calar foc és gran. El pagès ja ho sap, és el primer que ho pateix i va tant en compte com pot, perquè, al capdavall, és qui s’hi juga més, doncs té el risc de perdre la feina de tot un any. S’hi posin com s’hi posin, i diguin el que diguin, aquesta mesura no té gaire sentit i només s’explica perquè la pagesia és un sector molt feble amb qui tothom s’hi veu en cor. D’activitats amb risc de provocar incendis n’hi ha un munt i, en canvi, no se sap que se n’hagi prohibit cap. La calor i la sequedat és el primer factor de risc. A mi em sembla que els esforços s’haurien d’adreçar cap a la prevenció i la preparació dels cossos de bombers i forestals.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La culpa de tot sempre la tenen els pagesos! Quan hi ha foc, són els pagesos amb les seves màquines.
Quan falta aigua, són els pagesos que en gasten més del compte.
Els pagesos no poden tallar carreteres, els pagesos no poden queixar-se.
Quina raó tens Jordi. Amb el més feble tothom s'hi veu en cor.

òscar ha dit...

saura és dels triplistes més regulars que hem tingut a la política catalana: no hi ha tir de tres que no erri!

Aqua RF ha dit...

Diuen que aquesta mesura de prohibir la sega en aquesta franja horària ha estat cabdal per que no hi hagués tants incendis durant el cap de setmana. Els polítics estaven espantats doncs enguany la xifra d'incendis forestals ha destrossat totes les estadistigues. Més de 1.000 focus en aquest inici de temporada calurosa és una barbaritat.
Això no treu que tinguis raó en tot el que comentes al teu article. S'han de prendre mesures, com per exemple que allà on es segui hi hagi sempre un tractor amb una cuba d'aigua que dugui una manguera com les que porten els bombers.

Teresa ha dit...

Estic d'acord en què la mesura de prohibir la sega al pic del migdia és una mesura que, d'entrada, sembla força absurda. Potser l'exemple no val, però és com si fessin obrir les oficines cap a les 12 h del migdia enlloc de les vuit per tal d'evitar els embusos a les entrades a Barcelona a primera hora del matí.

D'altra banda, val a dir que els pagesos, com diu el Jordi són els primers que van amb molt de compte i prenen les seves pròpies mesures per evitar qualsevol incendi...i de fet, quan hi ha la desgràcia de posar-se foc són els primers que corren amb les seves pròpies eines, tractors, cultivadors, etc. fins i tot jugant-se les pròpies vides, per defensar el territori. Sovint, tant o més que els propis bombers.

Gràcies a l'organització d'ADFs i dels propis veïns i pagesos, s'han salvat molts incendis, actuant ràpida i efectivament.

Sembla que les mesures més adients anirien més encaminades a obligar a dotar les màquines segadores amb més extintors, mangueres, etc. o a localitzar en el territori més punts de connexió a mangueres distribuïts estratègicament.