Qui en dubtava?

Els vint-i-cinc diputats del PSC no trencaran la disciplina de partit i votaran amb els diputats del PSOE a favor dels pressupostos del govern espanyol per a l’any que ve. Ho va aprovar ahir l’executiva dels socialistes catalans de manera formal. La decisió hauria de posar punt i final a la comèdia que han anat fent, amb la complicitat d’ERC i ICV, els seus socis a la Generalitat, des que el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero va incomplir el primer dels terminis, del 9 d’agost, inclòs a l’Estatut català per a l’aprovació del nou finançament. No obstant, sembla que no serà així i que uns i altres ho faran durar encara força setmanes més.
Des d’aquell agost, s’han anat succeint els episodis del presumpte enfrontament entre els socialistes d’aquí i els socialistes d’allà en un simulacre d’estira i arronsa socialista al voltant del finançament per a Catalunya, amb alguna aportació oportuna des d’ICV, especialment. Ens han volgut fer creure que el PSC estava disposat a posar els seus vint-i-cinc diputats i deu senadors al servei de Catalunya i votar en contra dels pressupostos del govern espanyol per a forçar-lo a aprovar el finançament just pel país.
Ara, en el moment d’anunciar què votaran dijous al Congrés, han pretès edulcorar la decisió amb una declaració de defensa ferma dels interessos del país: votaran a favor dels pressupostos “per responsabilitat”, però si no hi ha un “finançament just per a Catalunya i que respecti l’Estatut”, ha dit Miquel Iceta, “la relació entre el PSC i el PSOE no tornarà a ser com abans”. Els seus socis a la Generalitat s’han afegit al quadre escènic i han demanat de revisar urgentment el Pacte d’Entesa.
Tot plegat no ha estat altra cosa que un final anunciat. No es tracta ni de ponderar el nivell de la política catalana, ni tan sols de lamentar la falta d’unitat dels partits catalans per a defensar els interessos del país. Només de constatar que la política s’ha convertit en una professió la finalitat de la qual és conquerir el poder i conservar-lo.