dissabte, 27 de desembre del 2008

Notes d’un diari

Nadal i Sant Esteve. Passats, més o menys, com mana la tradició de casa nostra. Reunits amb la família al voltant d’una taula menjant els plats que pertoquen en aquestes dates: escudella i carn d’olla, pollastre, canelons... i els torrons i les neules. La meteorologia s’hi ha afegit per compondre el paisatge que més bé hi va. Nadal es va llevar amb una gebrada notòria. La boira s’hi havia adormit. La temperatura havia baixat molts graus per sota de zero. Van despertar-se tard i van mandrejar fins a migdia. Llavors el sol va il•luminar, amb una mica de por, les escultures de gebra que havien cisellat. I per Sant Esteve ha nevat. Què més podem demanar!
A migdia, hem celebrat l’onzena edició del Conta contes de Calaf. Enguany m’han convidat a ser un dels sis contistes. Hi he explicat una història molt antiga, de quan a la Guàrdia s’hi collien piloses. Onze edicions d’aquest Conta contes ja és una quantitat remarcable. En aquests onze anys, cap dels sis contistes ha repetit, i això que més d’un ha volgut tornar-hi. Ho entenc, perquè ha estat una experiència agradabilíssima. La sala de fusta del Casal de Calaf era ben plena. Els últims en arribar han hagut d’estar-se drets.
Segur que a molts pobles i ciutats s’estan fent actes d’aquesta mena, i encara d’altres d’una elaboració molt més complexa, com els Pastorets que també es representen a Calaf, o els pessebres vivents. Són espectacles que es fan gràcies a la col•laboració entusiasta de persones que s’estimen els seus pobles i tradicions. La majoria no mereixen l’atenció dels mitjans, que només s’hi atansen o bé per donar-ne una visió molt sumària o bé quan hi ha una polèmica que l’envolta, com l’absurda decisió de l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana (la Segarra) de prohibir el pessebre vivent que s’hi fa. Molt probablement ha de ser així. Cap d’aquests actes pretén anar gaire més enllà de l’àmbit local i, de fet, quan el sobrepassa pren unes dimensions complicades de manegar.
Trobo que, sovint, és en les coses més petites on hi podem trobar les veritats més grans.