Les eleccions del 2010

Les eleccions a la presidència del FC Barcelona han de fer-se entre els mesos de març i maig del 2010. En els darrers dies, d’una manera més o menys directa, s’hi han referit el president Joan Laporta i els exvicepresidents Sandro Rosell i Ferran Soriano. Es creu que tots tres hi participaran: Laporta com a avalador principal d’un membre de la Junta Directiva i Rosell i Soriano com a candidats.
El primer a parlar-ne va ser Laporta. Al programa de l’Albert Om El Club de TV3 va dir que el millor candidat a succeir-lo seria un dels actuals directius. Diverses fonts donen el nom del vicepresident Alfons Godall. Després, en va parlar Rosell, diumenge a l’acabar el partit de La Marató. Només de la qüestió esportiva. Va dir que seria bo que Josep Guardiola fos entrenador del Barça durant molts anys. I dilluns, a El món a RAC1 de Jordi Basté, ho va fer Soriano. Hi havia anat a parlar d’economia amb l’excusa de la presentació del llibre Vamos a cambiar el mundo, de l’editorial Leqtor de la qual va dir que era soci. Va valorar la situació esportiva i no va voler dir res del 2010 perquè, segons considera, és aviat i ara s’ha de donar estabilitat a l’entitat.
Josep Pla deia tot sovint que “és més fàcil creure que aprendre”. Així, és més fàcil interpretar que la campanya electoral ja ha començat que no pas pensar que els tres n’han parlat per la senzilla raó que els n’han demanat l’opinió i, encara menys, analitzar si de cas el contingut de les declaracions. És clar, també ha estat dit, poetitzat de fet (Cesare Pavese), que “treballar cansa”.

- I vostè, què en pensa?, em pregunten.
- Modestament, a mi em sembla que cap dels tres no ha dit res de l’altre món. Falta molt per al 2010 i s’ha de veure com acaba l’any. En clau electoral, trobo que el probable èxit esportiu el poden capitalitzar el candidat de Laporta i, en part, Soriano, mentre que perjudica Rosell perquè ara resultarà que no només ell en sabia, de futbol. Potser per això diu el que diu, vagi vostè a saber. S’haurà de veure com va l’economia, si els gestors actuals han sabut manegar la crisi. És el punt fort de Soriano. Haurem d’esperar a final de temporada per saber-ho, no hi ha més remei. Llavors sí que els aspirants s’hauran de moure. Ara: l’èxit de Guardiola només serà per a ell i ja veurem què vol fer, si seguir d’entrenador o bé fer una altra cosa i amb qui o bé no vol fer res i deixar que s’espavilin solets. El que em sembla segur és que serà ell qui triarà el candidat i no pas el candidat a ell.