L’error de Descartes

El debat entre la raó i l’emoció és etern: Saber quina ha de prevaldre a l’hora de prendre les decisions, si hem de guiar-nos pel que ens diu el cap o bé hem de fer cas als impulsos del cor. Els racionalistes han triat la raó, els romàntics el sentiment. Per sort, les ciències que estudien el comportament del cervell han avançat moltíssim en l’esforç per a conèixer el mecanisme de presa de decisions que el mou, i han arribat a demostrar que l’una i l’altra són fonamentals per a trobar el camí correcte. La base és un equilibri adequat entre racionalitat i emotivitat. No és res que ens hagi d’estranyar.
I, d’alguna manera, el desequilibri entre la raó i l’emoció és el que es va viure al Camp Nou en el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Tota la setmana havia estat dominada per l’emoció. Només es parlava de golejada, doncs la victòria ja es donava per descomptada. De manera que el culer anava preparat per a cantar un munt de gols i no pas per a patir. Aquest estat d’ànim va ser molt evident durant bona part de la segona meitat. El comportament dels aficionats denotava angoixa: més pendent de l’àrbitre que del joc, més gemecs de pressa que no pas d’ànims; en definitiva, un manyoc de nervis.
Amb tot aquest estat anímic va jugar el Reial Madrid, que va comportar-se com un equip menor. Va tirar de manual, però del manual per a no perdre. I va acabar encaixant un gol a les acaballes del partit, que és el que sol passar. I un segon, quan van obrir-se a buscar l’empat. També hagués pogut avançar-se, és clar. Però fins i tot aquesta possibilitat està inclosa en aquest manual.
Potser el penal fallat per Eto’o, amb un 0 a 0 al marcador, és el millor exemple del desequilibri raó – emoció que dèiem. Perquè que Messi i Eto’o s’alternin a xutar-los, està ben poc pensat.
De fet, l’únic fet assenyat va ser que, al final, va guanyar el millor equip. Del partit se’n pot extreure una d’aquelles lliçons que no serveixen per a res, perquè ningú en fa cas i ningú se’n recorda quan toca aplicar-les: que les golejades no s’esperen, es produeixen.