divendres, 5 de desembre del 2008

Quasi paràbola

Anem a cal metge amb la confiança que ens resoldrà el mal que ens amoïna. Sabem que el metge és una persona que ha hagut d'estudiar una carrera universitària llarga i difícil i que, posteriorment, abans de poder exercir, ha hagut de passar per un procés d'aprenentatge, també feixuc. Li tenim respecte, hi confiem i li fem cas a ulls clucs. Hi ha de tot, és clar, i també depèn de la malaltia i del diagnòstic que ens fa; si no ens convenç, perquè el mal no se'n va, busquem una altra opinió, la d'un especialista de qui ens han parlat meravelles, o provem amb les medicines dites alternatives. Emperò, en general, dir que confiem i fem cas al metge és una afirmació que es pot donar per vàlida.
És clar, per als qui no som metges, la medicina és un món fet de prescripcions indiscutibles. Comença amb la lletra del facultatiu, absolutament inintel•ligible, passa per un llenguatge ple de noms estranys i d'éssers microscòpics a qui no pots convidar a una tertúlia ni fer-te'n amic, i acaba amb unes medecines difícils d'empassar però que prenem amb fe perquè resulta que, efectivament, ens curen.
Hi ha metges que et deixen anar el que passa amb brusquedat. Són de tracte eixut. T'enllesteixen de pressa perquè tenen la sala d'espera curulla de malalts; i, amb més resignació o menys, els entens i els fas cas. D'altres, per contra, t'expliquen què tens amb paciència. Són didàctics. Et dediquen força temps, els ho agraeixes sincerament i fas el que et diuen.
No obstant, dels uns i dels altres n'esperes el mateix: que et resolguin el mal que t'amoïna. I saps, perfectament, que la clau de volta de la curació és a la recepta que t'estén el metge, amb més o menys pressa, i no pas a les paraules amb què l'acompanya.
És clar que la comunicació té la seva importància. Però el mal que es pateix i aclapara només es cura atacant el problema que el causa. La comunicació l'explica. Una bona comunicació l'explica bé i el fa comprensible, i una mala comunicació l'explica malament i el fa incomprensible. Però ni l'una ni l'altra han curat mai cap mal.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Una bona comunicació, no cura, però ajuda a passar els moments més delicats que ens pugui tocar viure.Si un professional-sigui de la medecina o d'altres disciplines-exerceix el seu ofici de manera impecable en quan a ortodòxia, però està excent de sensibilitat, a banda del mal, podem patir un desànim que encara ens pot enfonçar molt més.
Per la meva experiència puc dir que, tot i que el mal tràngul viscut no te'l treu ningú, si el metge o professionals que l'acompanyen, m'apliquen una mica de medecina anomenada COMPRENSIÓ I SENSIBILITAT, a banda de no patir cap efecte secundàri, l'autoestima se'n resent positivament, i puc fer un salt endavant..........
Espero que gaudeixis de bona salut!