dilluns, 29 de desembre del 2008

Pastorets, pessebres i selecció

Ahir al vespre va jugar la selecció catalana de futbol. Ho va fer contra Colòmbia i va guanyar per 2 gols a 1. El partit es va disputar al Camp Nou i hi van anar encara no 30.000 persones. És una quantitat irrisòria, que reflecteix clarament el poc interès que desperta i el sentit que de mica en mica van perdent aquests partits amistosos de la selecció nacional de Catalunya. Ja en vaig parlar ahir i no cal insistir-hi.
També ahir, gairebé a la mateixa hora, a moltes ciutats i pobles de Catalunya es van fer representacions dels Pastorets. I en molts d’altres, pessebres vivents. En aquests rodals n’hi ha dos de molta qualitat i anomenada: els Pastorets de Calaf i el pessebre vivent de Sant Guim de la Plana (la Segarra).
Enguany, el pessebre de Sant Guim ha estat envolat d’una baralla insòlita entre l’Ajuntament i els pessebristes. El consistori no ha cedit, però els figurants se n’han sortit fent les escenes a les cases particulars. Han hagut de reduir el recorregut, però és probable que la polèmica els hagi beneficiat.
Fa dos anys, els Pastorets de Calaf van donar la direcció a Daniel Anglès. Els ha modernitzats, respectant la tradició. Segons ell mateix explica al diari que es dóna a l’entrada de l’espectacle, el repte era trobar “noves idees i un nou punt de vista per a tornar a connectar amb les noves generacions de públic i portar la funció al segle XXI”. Sembla que ho ha aconseguit. Les dues primeres edicions van omplir totes les sessions, i en aquesta tercera van per un camí semblant.
Tant els Pastorets de Calaf com el pessebre vivent de Sant Guim de la Plana, vull dir la decisió de renovar-se dels pastorets i de no plegar-se al caprici dels polítics dels pessebristes, em semblen uns exemples magnífics de com els pobles poden fer-se i mantenir-se.
Tot plegat ho lligo amb les seleccions catalanes pel contrast que representa. I perquè em sembla que no ens adonem de la força que tenen les tradicions més menudes per a la cohesió i la vitalitat del país. N’hauríem d’estar més orgullosos.