La decisió de situar Josep Guardiola a la banqueta del primer equip no era fàcil de prendre. L'única experiència de què gaudia era la direcció del Barça B, caigut a la Tercera Divisió; a més a més, quan la Junta Directiva va decidir rellevar Frank Rijkaard i donar l'alternativa a Guardiola, encara no havia aconseguit l'ascens a la Segona Divisió B. Llavors, hi havia molts dubtes i era ben lògic. Poques persones estaven convençudes de fer aquell pas. El consideraven molt arriscat. I encara n'hi havia menys que confiessin que sortís bé. El més convençut, tot i que no era l'únic, era Josep Guardiola mateix.
A l'argument de la falta d'experiència se n'hi afegia un altre en contra de la decisió de posar Josep Guardiola al capdavant del primer equip: era la no necessitat de posar en risc una persona que havia esdevingut un patrimoni del club i al qual se li preveien d'altres missions, més altes i menys exposades: secretaria tècnica, presidència, etc.
En l'esport, cal ser prudent, humil i respectuós amb els rivals. Ara: després del cop d'autoritat al Sánchez Pizjuán amb un 0 a 3 davant del Sevilla i de l'avantatge assolit pels blaugranes a la classificació de la Lliga espanyola respecte dels seus rivals directes pel títol, és segur que l'eufòria es desbocarà. I amb ella, és probable que també ho faci un debat més aviat neci sobre la paternitat de la decisió d'haver situat Guardiola a la banqueta del primer equip.
Tanmateix, si mirem enrere, posem els darrers 30 anys, ens adonarem que els entrenadors que han triomfat al FC Barcelona han estat, precisament, aquells que s'hi han assegut amb un currículum com a entrenador per a fer: Terry Venables, Johan Cruyff i Frank Rijkaard. Louis Van Gaal seria una excepció relativa, atès que venia amb l'aval d'una Copa d'Europa, però mai va arrelar entre l'afició. Per contra, d'altres entrenadors consagrats, com Udo Lattek i César Luis Menotti, per exemple, van ser un fiasco.
Té la seva lògica: cadascú ha de fer la seva feina, però les estrelles són els futbolistes i, per damunt d'ells, sempre hi ha el club.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
2 comentaris:
Comparteixo molts dels arguments esgrimits per l'amic Badia, i m0agradaria afegir que algú podria sortir i dir ben alt que va ser en Txiki Beriguistain qui va decidirse pel Pep. Ell el va proposar a la directiva com a substitut d'en Frank. A vegades els periodistes expliquen només el que els interessa i critiquen a la gent sense després posar de relleu les coses que SI es fan bé. Estic d'acord amb la crítica però també en que es digui tot: alló que es podria fer millor i alló que es fa bé també. El Txiqui se la va jugar proposant a un entrenador sense experiència, però de moment es pot considerar un encert de totes totes! Ull clínic o flor? això queda ja en l'ambit subjectiu...SALUT!
@ Eduard Padró.
És cert, Txiki va ser el primer a proposar-lo, tot i que la història és bastant més complicada. Ningú volia cremar el Pep, i menys en un moment tan delicat. També hi creia l'Evarist Murtra, des del primer dia. Però tot el mèrit el té el Pep mateix, que va ser qui va convèncer tothom de la seva vàlua.
Publica un comentari a l'entrada