dilluns, 22 de desembre del 2008

La tretzena, remuntant i amb deu

Persistir vol dir mantenir-se ferm en una cosa. En el cas del FC Barcelona, de mantenir-se ferm en l’esforç per a aconseguir la victòria. Persistir és el que va prometre el flamant entrenador Josep Guardiola a la presentació de l’equip, a finals d’agost. I persistir és el que va fer ahir l’equip blaugrana al Madrigal. El Vila-real havia espesseït l’enfrontament a la primera part i tot just començar la segona es va posar per davant del marcador. No hi va fer res. Amb persistència, el Barça va capgirar el marcador amb gols de Keita i Henry. Poc després, l’àrbitre es va equivocar i va expulsar Piqué. No hi va fer res. O hi va fer la insistència en l’esforç. I així fins al final, per endur-se la tretzena victòria a la Lliga espanyola.
Després de la setzena jornada, el FC Barcelona li treu 10 punts al Sevilla, segon classificat, 11 a l’Atlètic de Madrid i al València i 12 al Reial Madrid i al Vila-real. És un avantatge extraordinari, gairebé insòlit. No ha fallat en els camps i contra els rivals en què el títol es pot perdre i ha guanyat els quatre rivals directes, contra els quals es guanya la Lliga. Ha fet 41 punts, que vol dir 2’5 punts per jornada. I ha fet 48 gols, 3 gols de mitjana per partit. Només n’ha encaixat 10, l’equivalent a 0’6 gols per partit. Són estadístiques espectaculars i irresistibles per a qualsevol rival.
És clar que totes aquestes dades s’expliquen per la superioritat que ha demostrat l’equip blaugrana respecte els contraris en tots els àmbits i aspectes del joc. El Barça ha jugat molt bé i ha tingut molt d’encert, i s’ha expressat amb una fortalesa física inusual. Tanmateix, la qualitat més destacable ha estat aquesta persistència promesa per Josep Guardiola i que des del primer dia és el baix continu que acompanya l’equip.
La victòria a Vila-real té un valor remarcable: el Barça té un marge d’error considerable i que s’estimarà en tota la seva dimensió quan comenci el ball de la Lliga de campions i pugui concentrar-s’hi dosificant els esforços al campionat espanyol. S’ho haurà guanyat, per persistència.

1 comentari:

Eduard Padró ha dit...

Certament les estadístiques són espectaculars! Magnífic, genial! Però m'agradaria pensar que el Barça ho està aconseguint perquè té els millors jugadors del món i no tan sols per persistir. Se suposa que tot esportista ha de persistir per assolir la victòria... de fet aquesta és l'essència de l'esport, esforç i sacrifici per obtenir la superació d'un mateix. En Messi ha millorat molt d'un any ençà; el Xavi s'ha tret els complexes i ara mana a tort i a dret al mig camp; en Puyol sempre ha estat al seu lloc; l'Eto'o s'ha tornat a centrar; l'Henry ha entés que els últims anys d'un jugador també formen part de la seva carrera i ara corre com si fos el seu primer any de professional; l'entrenador fa la seva feina de mentalització i treball tactic... Els altres suposo que també ho deuen fer tot això, no? Penso que, a banda que tothom faci la seva feina (que no hauria de ser noticia), es pot dir que la confecció de l'equip està molt ben equilibrada i tenim molt bons jugadors a cadascuna de les posicions.
SALUT i BONES FESTES