En J. D. Salinger creia que el ping pong és un joc estúpid

J. D. Salinger creia que el ping pong és un joc estúpid. Probablement, vull dir amb tota seguretat, no és pas l’únic que deu creure que el ping pong és un joc estúpid, i no m’estranyaria que ja hi hagués un grup al Facebook de tota la gent que considera el ping pong com un joc estúpid, però darrerament de J. D. Salinger se’n parla molt, perquè fa poc que s’ha sabut de la seva mort, i per això el cito. També perquè és més fàcil citar una persona sola que no pas citar tots els milions de persones que deuen tenir una opinió semblant o igual sobre el ping pong, encara que estiguin agrupats al Facebook, i perquè a l’hora de citar l’opinió d’algú és absolutament essencial que aquesta persona sigui coneguda. Si digués que en Pau Grifoll, bon amic meu des de la infància, pensa que el ping pong és un joc estúpid, la cita no tindria cap mena de valor. Per tant, és ben lògic que em recolzi en l’opinió d’un escriptor tan reconegut com J. D. Salinger, encara que fer-ho em faci passar per un pedant oportunista, i que no em descuidi de posar les inicials del seu nom amb què apareix sempre, mai amb el cognom sol, i mai el nom sencer de Jerome David Salinger. Fixeu-vos-hi, J. D. Salinger ni tan sols qualificava el ping pong d’esport, només en parlava com d’un joc. Ara que, si he de dir la veritat, i és clar que l’he de dir, no puc saber del cert si aquesta era l’opinió que J. D. Salinger tenia del ping pong, perquè qui de fet diu que el ping pong és un joc estúpid és Holden Caulfield, el protagonista de El vigilant en el camp de sègol, i molt de passada, i ara, per exemple, arran de la seva mort, a mesura que es van sabent detalls de la seva vida, i més que se’n sabran, s’ha descobert que J. D. Salinger era molt cinèfil i que convidava amics seus a veure pel•lícules a casa seva, circumstància que és tota una descoberta perquè sempre s’havia cregut que J. D. Salinger odiava el cinema, i era perquè, en honor a la veritat, era Holden Caulfield qui l’odiava. Tant se val. O, és igual. Coi, vull dir que, de ping pong, ni el Holden Caufield ni el J. D. Salinger no en sabien un borrall o, almenys, és el que em penso.