dimarts, 23 de febrer del 2010

De la bona gent i el bon rotllo

Ara que el FC Barcelona de bàsquet ha guanyat de manera tan brillant la Copa del Rei davant del Reial Madrid i ha encadenat quatre títols, comptant-hi la Lliga ACB de la temporada passada, s’ha destacat com a una de les claus del seu èxit la bona harmonia que hi ha en l’equip. S’han alabat les qualitats tàctiques de l’entrenador Xavier Pasqual i les moltes hores que treballa preparant els entrenaments i els partits, però s’ha fet molta referència també, com a factor determinant gairebé, a que la plantilla conforma un grup molt ben avingut. La comparació amb el que s’ha dit del Barça de futbol dirigit per Josep Guardiola és inevitable i automàtica. En ambdós casos, s’ha parlat de “bona gent” i de “bon rotllo” entre ells per a definir el conjunt dels jugadors d’una i altra plantilla i per a descriure l’ambient amb què es treballa. De fet, en gairebé tots els esports, i més enllà encara, el bon ambient es considera un element fonamental per a explicar els èxits, sigui d’un equip d’una qualsevol disciplina esportiva o d’una empresa. No és gaire difícil d’entendre, certament. Qui més qui menys, deu poder explicar el seu cas personal i fer veure que quan ha participat d’un projecte qualsevol sempre ha donat el millor de si mateix quan s’ha sentit bé amb la gent amb què ha col•laborat. No cal donar-hi massa voltes més. Probablement, també hi deu haver exemples de casos en què el motor que ha fet funcionar l’empresa ha estat la competència interna, l’exaltació de les individualitats del grup pugnant per a ser el més destacat; però també és veritat que en aquestes ocasions, més aviat que no pas tard, les coses se’n van pel pedregar i els triomfs esdevenen efímers. La bona gent i el bon rotllo apareixen com a essencials, doncs, per a que tothom en un grup estigui disposat a sacrificar els seus egos i a posar el seu talent individual al servei del col•lectiu. I, és clar, també es fa inevitable pensar en la política i concloure, forçant l’analogia fins a un extrem potser excessiu, que si entre els partits hi hagués una mica de bon rotllo tots plegats aniríem força millor.