En Carretero i en Laporta

Durant tot el cap de setmana i encara ahir la política catalana l’han marcada els noms de Joan Carretero i Joan Laporta, el primer perquè ha protagonitzat un ara me’n vaig, ara torno sorprenent i el segon perquè en una entrevista al diari Avui ha confirmat gairebé del tot el seu pas a la política; a més, Carretero, en una entrevista amb el Món a RAC1 de Jordi Basté ahir al matí va declarar que Laporta el “tindrà sempre al seu costat”: la conclusió que se n’ha tret és que Carretero i Laporta aniran junts a les pròximes eleccions. Probablement, és l’aliança més natural i necessària en aquests moments si l’actual president del FC Barcelona decideix iniciar el camí de la política. Perquè el que ha quedat clar en l’episodi protagonitzat per Reagrupament, l’anunci de dimissió dissabte de Carretero i dotze dirigents més dels dinou que té el partit i la possible tornada després que anit se sabés que els quatre crítics ja acceptaven anar-se’n, és que l’independentisme si vol fer forat a les pròximes eleccions no pot permetre’s gaire esperpents més i ha de deixar-se de personalismes i presentar-se unit. Si ara Carretero pot tornar a la presidència de Reagrupament com si res no hagués passat es veu que és perquè la dimissió no l’havia presentada per escrit i, segons els estatuts de l'associació, l’article 16 concretament, no val. Ara: és un no valdre relatiu perquè en política, com en gairebé totes les facetes de la vida, no només s’ha de ser seriós, també ho ha de semblar. Al llarg de tota la seva trajectòria pública, Carretero ha demostrat tenir molt de caràcter, gairebé tant com Laporta. Laporta també ha demostrat tenir molta capacitat per a resistir davant de les adversitats i les pressions i continuar endavant amb les seves idees peti qui peti. Caràcter i capacitat de resistència són virtuts necessàries en tot líder polític, però no són suficients. Gairebé tan important o més és l’habilitat per a unir en un mateix projecte les diverses tendències, valors, interessos, etc., que, lluny de disgregar-lo, l’enriqueixen.