Si fos un globus sonda rai!

Vull dir els plans del govern espanyol per a reformar l’actual sistema de pensions, concretament, la intenció d’elevar l’edat de jubilació dels 65 anys actuals als 67 i d’ampliar el còmput per a calcular la pensió dels 15 anys que ara es requereixen als 25 anys. Per la manera com s’ha produït, no em sembla que sigui cap globus sonda. El que succeeix és que el president José Luís Rodríguez Zapatero i els seus ministres d’economia i treball, Elena Salgado i Celestino Corbacho, respectivament, no se’n surten i cometen errors impropis del càrrec i la responsabilitat que ostenten. El govern espanyol ha enviat un document oficial a la Comissió Europea, el programa d’estabilitat per al període 2009 – 2013, i quan encara els comissaris no l’havien acabat ni de registrar, com aquell qui diu, ja els avisaven que en una de les planes es deia una cosa per una altra, que allò de passar a 25 anys el còmput per a calcular les pensions només era una proposta i que el verb que ho explicava havia d’anar en condicional; tot per l’aldarull que se’ls havia organitzat a casa així que es va saber. La ministra Salgado diu que “errors en podem cometre tots”. I tant. Ara, si fos un error, també rai. I la situació de ridícul en què s’han posat fóra perdonable també. El que és greu de veritat és que l’economia espanyola davalla desbocada, amb uns índexs d’atur (18%), dèficit (11,4%) i deute (55,2%) que fan feredat, i el govern espanyol no sap aturar la patacada. Ha passat de negar que la crisi mundial afectés Espanya i de posar com a exemple el sistema financer espanyol a haver d’escoltar del comissari europeu, el socialista espanyol Joaquín Almúnia, que l’economia espanyola va camí d’acabar com la de Grècia, intervinguda per les autoritats econòmiques europees. No es tracta d’un problema d’incapacitat i prou. El govern socialista disposava d’un ministre prou rigorós i capaç com Pedro Solbes que va acabar plegant perquè en política el que compten són les fidelitats, els secretaris d’organització i els directors de campanya, encara que sigui al preu de dur el carro pel pedregar.