Tard i malament

Els governs català i espanyol i els respectius partits a l’oposició s’han decidit els darrers dies a buscar punts de consens que els permetin elaborar un pla per a sortir de la crisi econòmica que ens assola, o a fer-ho veure almenys. La setmana passada el debat es va fer al Congrés dels Diputats i dimecres al Parlament. No n’ha sortit massa res, ni en un cas ni en l’altre. Probablement, el més decebedor és que no ha estat cap sorpresa, que ja ens ho esperàvem. És el que tothom s’havia imaginat. Fins a aquest punt de descrèdit han caigut els polítics espanyols i catalans. En tot cas, les circumstàncies en què aquests debats s’han programat ja feien preveure que esdevindrien estèrils. En primer lloc, perquè arriben molt tard. La crisi ja fa dos anys gairebé que la belluga. El moment més propici era força mesos abans i no pas ara quan desbordats, al govern se li multipliquen els fronts. Llavors, no van saber avançar-se a uns esdeveniments que es veien a venir, pel que succeïa als Estats Units i a la resta de la Unió Europea, però els nostres dirigents van preferir fer el milhomes i treure pit i ara han d’actuar a corre cuita. En segon lloc, pel calendari electoral, que en el cas català és a la darrera fase, que juga un paper massa determinant i condiciona la posició d’un i altre partits. La desconfiança entre ells és absoluta. En aquestes condicions, és difícil que ningú es refiï de ningú. Cap partit donarà al seu rival cap trumfo electoral. El que ha fet el govern espanyol, convocant els partits de l’oposició a consensuar mesures per a sortir de la crisi però no donant-los el document sobre el qual començar a parlar fins a les nou del vespre del dia abans, i encara més que un document un simple guió, amb només dotze hores –i nocturnes!– de temps, ja ho diu tot. I, en tercer lloc i finalment, també en el cas català, perquè el debat al Parlament ha posat de manifest les limitacions de la política catalana per a trobar solucions pròpies a la crisi. I no només per la manca de competències, especialment per la impossibilitat de fer un front comú, amb la Generalitat al cap davant, davant del govern espanyol. Amb aquest panorama, és dubtós fins i tot que siguin capaços de fer-se la foto de rigor; si l’arriben a fer, els sortirà ben borrosa.